Abans de començar la campanya vaig pensar més d'un cop que el terrorisme faria acte de presencia durant els 15 dies previs a les eleccions. Ahir, mentre gaudia d'un dels mitins mes multitudinaris de la història del PSC al Palau Sant Jordi, vaig tornar a recordar aquell neguit d'uns dies abans, tot pensant: aquest any sí, aquest any, si guanyem, podrem cel·lebrar una victòria alegres i contents, i no com l'amarga victòria de fa quatre anys. Un altre cop aquests covards han tornat a aparèixer, assassinant de la forma més vil i cruel a un ex-regidor socialista d'Arrasate a Euskadi, Isaías Carrasco , de cinc trets per l'esquena mentre anava pel carrer amb la seva dona i la seva filla. Aquesta salvatjada no té nom. La defensa de cap ideologia no mereix que es vessi ni una sola gota de sang. L'han matat per haver-se dedicat durant quatre anys a treballar per a la seva ciutadanía, per a la seva terra, per a defensar uns ideals dels quals molts estem orgullosos de compartir-los. És el primer cop des que sóc regidor que ETA n'assassina a un. Jo fa sis mesos que també ocupo un càrrec públic a un ajuntament representant al Partit Socialista, i he reflexionat molt aquesta tarda sobre la tristesa de viure situacions com aquesta en un país democràtic... qui son ells per dir-nos què hem de pensar? Per què els que no pensem com ells no tenim dret a la vida? Per què aquells que estem compromesos amb uns ideals i els portem a terme ocupant càrrecs públics i treballem per a la nostra ciutat estem en el punt de mira d'uns assassins? Després ens acusen de feixistes als que no tolerem que aquells qui maten participin de la vida política com qualsevol altre. Qui és el feixista ara? Després de demostrar un altre cop que, qui no pensa com ell... un tret i fora!? Em creen una profunda admiració aquells independentistes bascos que, contràriament a alguns altres, són capaços de condemnar atemptats com els d'avui i creuen fermament en la via democràtica per assolir els seus objectius polítics. Vivim en un país lliure i democràtic en el qual tothom pot pensar com vulgui sempre i quan la seva lluita per aconseguir-ho no provoqui ni una sola gota de sang... No és tan díficil i tampoc és demanar massa. Llibertat ... d'una vegada! Després d'aquest cruel atemptat, i davant de la recomanació d'ETA d'abstenir-se de votar, espero i demano que aquest diumenge hi hagi una rebel·lió democràtica i cívica contra ETA i contra el terrorisme a les urnes... Serà la millor victòria per a tots i la demostració de que els ciutadans volem viure en un país lliure, democràtic i on cada ideologia pugui ser lliurement defensada, sense pors ni escortes que et mirin cada dia els baixos del cotxe.
