a contracorriente

31/5/1938

2011-05-31T15:19:00.000-07:00

FOTO: La Porxada, Granollers. 31 de maig de 1938

Avui, 31 de maig de 2011, a Granollers hem commemorat el 73è aniversari del bombardeig feixista que va patir la nostra ciutat en plena Guerra Civil.

Aquell dia, també dimarts, a les 9.05, els granollerins i granollerines es van veure sobtats per una flota d'avions italians que Mussolini va oferir a Franco que van deixar caure 60 bombes en un minut, al bell mig de la ciutat. Van morir 224 persones, la gran majoria dones i nens que en aquells moments anaven a comprar o a escola (algunes fonts en parlen de més de 300). El centre de la ciutat va quedar ple de sang, de cadàvers, de pols i runa... i la ciutat va quedar en silenci. El silenci dels morts, el silenci de la por.

73 anys després, Granollers lluita per trencar aquest silenci, per explicar a les noves generacions la barbàrie comesa a la nostra ciutat. Avui, els alumnes de les escoles passejaven pel centre, tot recordant els llocs on havíen caigut les bombes. Es necessari que els més petits sàpiguen que, a La Porxada, un espai de la ciutat que ells associen a l'espai de la Festa Major, dels coloms, del jugar a pilota i de passejar amb els pares, no fa tant temps va ser, també, un espai de dolor i de sang. La història de la nostra ciutat s'escriu també des del terror i les bombes, i cal seguir mantenint la memòria d'aquests fets per lluitar per un món més just, més lliure i en el qual la pau sigui un element comú per a totes les persones.

A Granollers seguirem explicant, any rere any, el dolor del 31 de maig de 1938 per no oblidar, per recordar i per què fets com aquest no tornin a passar MAI més.

Us recomano la lectura d'aquest article d'un bloc, en el qual diversos testimonis expliquen com van viure els fets del 31 de maig de 1938 a Granollers:

http://www.strambotica.com/foragitats/index.php/bombardeig-de-granollers-31-de-maig-de-1938

Punt... i seguit!

2011-04-26T16:17:00.000-07:00

FOTO: Ple de Constitució de l'Ajuntament (16 de juny de 2007)

Avui ha tingut lloc l'últim ple de la legislatura a l'Ajuntament de Granollers. Un ple curt, probablement el més curt de tota la legislatura, i emotiu, ja que els regidors que no concorren a les eleccions s'han acomiadat: l'Isabel Alcalde, regidora i portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana, i la Joana Santano i en Josep Maria Junqueras, regidora d'Infància ella i regidor d'Esports ell, ambdós del Grup Municipal Socialista.

Amb aquest darrer ple hem donat per tancat un mandat molt intens: en aquests quatre anys la ciutat s'ha transformat radicalment. Només cal fer un passeig per a comprovar-ho. La ferma aposta del govern socialista en aquests quatre anys per la millora de l'espai públic ha permès que Granollers hagi viscut un dels períodes de transformació del seu paisatge urbà més importants. Avui, la ciutat és una mica més de les persones que, en molts indrets com el centre històric, esedevenen protagonistes exclusius de l'espai públic. I ressalto això perquè és el que més destaca a ulls del ciutadà, però s'ha fet molta feina en altres àmbits com l'educació, l'habitatge, la cultura, el medi ambient, els serveis socials, la seguretat, la participació, les noves tecnologies i la promoció econòmica que, tot plegat, conformen aquest gran salt qualitatiu que ha fet la nostra ciutat.

En quant a Joventut, l'àrea que he tingut la responsabilitat de dirigir aquests 4 anys, hem posat en marxa el nou equipament juvenil GRA. Un edifici de 1.000 m2 al bell mig de la ciutat al servei dels i les joves. Aquestes dades, per sí mateixes, són prou rellevants. Però el més important és la feina i els projectes que dia a dia, dintre de l'equipament, es tiren endavant. Ara, són molts els grups de joves que han trobat, en el GRA, l'espai on realitzar els seus projectes col·lectius. Sense la gran feina de tot l'equip que hi ha treballat no hagués estat possible. Els estaré immensament agraït, sempre!

Aquesta tarda, al finalitzar el ple, he tingut la sensació de que tancava una de les etapes més importants de la meva vida. He completat un mandat sencer com a regidor de l'equip de govern de la meva ciutat. M'han vingut al cap moltes sensacions i molts moments, especialment el dia en què, en aquella mateixa sala, amb 19 anys i encara estudiant 2n de Batxillerat a l'IES Antoni Cumella, prenia possessió del meu càrrec. Tot un repte personal en aquell moment...

En aquests quatre anys he après moltíssimes coses i he conegut grans persones. El tracte amb els ciutadans, i en el meu cas, amb els joves de Granollers, ha estat una de les grans satisfaccions. Amb els skaters, rollers i bikers he après que patinar és un esport i que la ciutat també ha de ser per a ells. Amb els 'graffiterus' he après que amb quatre pots de spray i un mur es pot fer una gran obra d'art. Amb les entitats de lleure (Agrupament Escolta, Esplai Guai, Colònies Sant Esteve, Agrupació Excursionista i Pardals) he quedat fascinat amb la gran tasca de promoció de valors que fan amb els més petits des del voluntariat. Amb els B-Boys, breakers i hip-hoperos he gaudit veient com, a través de la música, en fan el seu estil de vida. Amb la gent de l'Esquerda i Jovent Ignorat he descobert que la força d'un col·lectiu rau en la suma de l'esforç de moltes persones per aconseguir els seus objectius. Amb els d'el Colador (o artistes anteriorment coneguts com a Embut, com es fan dir), he descobert que a la ciutat tenim joves artistes (i tot uns cracks!) disposats a difondre, fomentar i projectar la cultura en el sentit més ampli de la paraula. Amb els joves estudiants d'institut he pogut reviure l'època estudiantil, quan amb 15 anys vols canviar el món i menjar-te'l. I en molts usuaris que han passat pel GRA he pogut aprendre com, rere la façana d'un jove estigmatitzat, hi ha una persona amb una història complexa que requereix de la nostra ajuda. I me n'oblido segurament de molts altres més. El tracte directe amb tots ells han donat sentit a la meva tasca al capdavant d'aquesta regidoria.

Una de les grans coses que m'emporto és el privilegi, l'orgull i la responsabilitat de formar part de l'equip de govern de la teva ciutat com a regidor. He après mil històries sobre cadascun dels petits racons de Granollers, que ara explico amb orgull. I, sobretot, he après a estimar més Granollers, el lloc on vaig nèixer i he viscut tota la meva vida. Estic convençut que ja no podré tornar a mirar-me la ciutat amb els mateixos ulls que la mirava abans... Ara, cada rajola, cada arbre, cada fanal, cada persona, cada plaça i cada carrer cobra una història, un sentit i un valor.

Llegint aquest article, pot semblar que és un comiat... però simplement és un balanç d'aquests quatre anys. Ara torno a formar part de la candidatura del PSC a les eleccions municipals de Granollers per seguir treballant per la meva ciutat, i és aquest el meu desig. Ara ens toca explicar tota la feina feta, presentar els nostres projectes per al futur i tornar a guanyar-nos la confiança dels ciutadans i les ciutadanes. I vull seguir fent-ho al costat dels meus companys i companyes del Grup Municipal Socialista, amb els que he compartit aquesta aventura. Un equip humà excel·lent: un conjunt d'homes i dones que m'han fet créixer al seu costat, des d'un tracte gairebé paternalista però als quals agraeixo de tot cor el seu suport. Són tots ells, per a mi, els meus segons pares i les meves segones mares, persones que han estat al meu costat ajudant-me en aquesta difícil tasca de governar la ciutat. Admiro profundament la seva feina, la seva experiència, la seva dedicació i, sobretot, la seva passió per Granollers. Vull seguir construïnt amb ells la nostra ciutat. I tots ells liderats per un alcalde, Josep Mayoral, que és el clar exemple d'una persona compromesa amb la seva ciutat. Un polític directe, sincer, clar, proper i transparent. Un alcalde amb una gran capacitat per a sumar i establir ponts de diàleg amb els ciutadans. Aquest és l'èxit i l'aval del nostre candidat.

Avui hem posat punt i final a aquest mandat, però és un punt i seguit per a seguir treballant per Granollers. Ara toca campanya electoral: explicar allò que hem fet i allò que volem fer, i el 22 de maig els ciutadans decidiran, amb el sentit del seu vot, el futur de la ciutat. Sigui quin sigui el resultat de les eleccions municipals del 22 de maig, personalment sempre em trobareu per seguir fent, de Granollers, la ciutat que tots somiem. Tan sols queden 26 dies pel veredicte final...

PSC: la llarga travessa pel desert

2010-12-08T07:37:00.000-08:00

El passat 28 de novembre els socialistes catalans vàrem patir la major batacada de la nostra història en unes eleccions autonòmiques. Uns resultats que demostren el rebuig d'una part important de la societat catalana al nostre projecte. Els motius poden ser molt diversos: càstig al soroll del govern tripartit, la manca d'un líder carismàtic, etc... però l'escenari de fons n'és un: el nostre partit ha deixat de ser una alternativa de govern per a molts catalans, fet preocupant per un partit que té el paper d'aglutinar dins seu la majoria catalanista de centre-esquerra.

Durant aquests dies he pensat molt en el paral·lelisme de les eleccions catalanes de diumenge passat amb les eleccions generals de 2004. Zapatero, en la seva primera contesa electoral, va donar la sorpresa al guanyar les eleccions gràcies a, entre altres factors, un fet essencial: va saber aglutinar els suports de molta gent cansada de l'aznarisme imperant durant 8 anys i va saber connectar amb la societat espanyola amb un projecte progressista que va despertar les simpaties dels joves i de l'electorat abstencionista d'esquerres. Artur Mas, en la seva tercera batalla per la presidència de la Generalitat, també ha jugat bé les seves cartes amb un missatge de canvi que molta gent veia necessari. Mas, aquest cop, també ha connectat amb els anhels d'una majoria de la societat catalana que li ha donat un suport abrumador.

Els socialistes catalans, per altra banda, hem de reflexionar abastament sobre els motius i les conseqüències d'aquesta davallada espectacular de vots. Necessitem refer moltes estratègies, replantejar-nos profundament molts aspectes del nostre projecte i tornar a esdevenir un partit central, un partit mereixedor del suport de l'esquerra catalanista. Ara és l'hora dels discursos clars i convicents, d'una oposició constructiva i responsable i, sobretot, d'un lideratge ferm que torni a despertar una bona part de l'electorat que ens ha donat l'esquena. El President Montilla ha facilitat molt aquesta tasca amb la seva sortida, una de les més dignes que recordo des que m'interessa la política, ja fa un bon grapat d'anys. L'assumpció de la culpabilitat dels resultats, acompanyada per una voluntat clara de deixar pas sense abandonar el timó del partit en un procés, el de les eleccions municipals de 2011, clau per al nostre futur, on ens juguem continuar sent el principal partit allà on sempre hem estat els més forts: el municipalisme.

Personalment, m'engresca poder viure des de dintre aquest procés de renovació. El camí és llarg... passar de 28 diputats a una xifra que torni a donar-nos possibilitats de tornar a governar probablement no s'aconsegueix en 4 anys, és per això que ens hem d'esforçar en regenerar el nostre discurs, en analitzar i escoltar les demandes del poble de Catalunya i tornar a refer un projecte que sumi moltes mirades. El més important de tot no serà la persona que ho lideri, sinó l'èxit de la regeneració a tots els nivells, fent possible la construcció de l'alternativa real i creïble de govern a la dreta catalana.

El pas per la trinxera de l'oposició serà, a més de llarg, complicat. Un govern de CiU amb ampli suport en un escenari de més que probable recuperació econòmica no ens ho posarà fàcil, però el nostre partit, que té com a tret característic la vertebració de moltes sensibilitats de l'esquerra catalana, té capacitat per poder redreçar la situació, sempre que tothom tingui la voluntat de treballar per un projecte col·lectiu i no aprofitar les actuals debilitats per assolir ambicions personals. La llarga travessa pel desert ens farà forts, sinó mireu el resultat de 7 anys d'Artur Mas a l'oposició. Ara ens toca treballar de valent per fer que aquesta travessa sigui enriquidora i, sobretot, curta.

Mi (otro) padre

2010-09-28T17:17:00.000-07:00

Siempre he admirado a las personas que van de frente, que dan la cara y son valientes. Juanma es una de ellas. Por eso, el día en que, con 15 años, fuí a mi primera reunión de la Joventut Socialista en Granollers sin saber dónde me metía, y escuché cómo nos explicaba su gestión municipal, supe que, si algún día yo me dedicaba a la política, él iba a ser mi referente.

Actualmente los políticos estamos cada vez más desprestigiados. Parece que todos estemos en política para llenarnos los bolsillos y utilizar nuestros cargos públicos para favorecer intereses personales. La prensa no ayuda y, a veces, algunos políticos tampoco. Pero me parece justo reivindicar a aquellos que, sobretodo desde nuestros municipios, luchamos por mejorar cada rincón de la ciudad sin esperar nada a cambio. Sé de buena tinta los sacrificios personales que Juanma hace en su vida cotidiana para dedicarse con pasión a su cargo en unas áreas nada sencillas dentro del Ayuntamiento. Siempre con el teléfono en mano, siempre con la mente puesta en Granollers y siempre reflexionando sobre las cosas que, día a día, los ciudadanos le comentan cuando le paran por la calle. Algunos políticos, con sus palabras, se hacen humanos... Juanma, con sus actos, se convierte en héroe.

Tengo la suerte de compartir con él la aventura de formar parte del gobierno de mi ciudad. De él he aprendido muchas cosas que harían muy largo este artículo, pero sobretodo, me ha enseñado el valor de luchar por nuestros ideales y de convertir los sueños en herramientas de transformación de nuestra ciudad. A cualquier ciudadano que haya tratado con él no le habrá dejado indiferente su proximidad, su humanidad y, sobretodo, el calor que desprende en cada una de sus palabras, siempre desde la responsabilidad del que sabe que por sus manos pasan muchas decisiones importantes sobre la ciudad.

Y se hace muy difícil ejercer la política cuando algunos pretenden hacer de ella un espectáculo mediático en el que todo vale por arañar un puñado de votos. La descalificación gratuita, el acoso permanente y la mentira sin fundamento abunda en aquellos que pretenden ser una alternativa para gobernar la ciudad, y no se dan cuenta que ni tan siquiera tienen un proyecto para llevarlo a cabo, cegados por la obsesión de cargarse a uno de los baluartes de nuestro gobierno.

Es por eso que deseo que toda la basura que intentan generar alrededor de una persona a la que quiero y admiro les acabe ahogando a ellos mismos. Como decía al principio, él es valiente, y su batalla es más grande que todo eso, con lo que me tranquiliza saber que siempre estará por encima de todos ellos. Simplemente por ser como es él.

La política es algo transitorio, una ruleta rusa en la que hoy estás aquí y mañana allí. Y de tu actividad política se generan mil historias, anécdotas y proyectos que contar cuando ya no estás en ella. Pero lo más importante que te puedes llevar son las personas. Aquellos que utilizan la política como una herramienta para el interés personal, casi nunca consiguen sus objetivos y, encima, de su paso por ella no se llevan ni el reconocimiento ni el cariño de las personas que los han acompañado.

En mi primera entrevista para un medio local, al preguntarme quién era mi referente político, de manera instintiva contesté: Juanma Segovia, añadiendo además que lo consideraba mi padre político; por todo el cariño, el apoyo y el reconocimiento que de él había recibido. Así que Juanma y yo hoy somos compañeros de gobierno, pero quizá en unos meses ya no lo seamos... Pero sé que siempre podré contar con él, que mi admiración hacia su persona perdurará en el tiempo y que siempre será, para mi, un ejemplo a seguir. Siempre será mi padre político. Mi (otro) padre.

Granollers es desperta... Blancs i Blaus, ara és l'hora d'estripar!

2010-08-20T05:02:00.000-07:00

Avui és divendres 20 d'agost. Divendres previ a l'inici de Festa Major. Fa dos dies que he tornat de les vacances, després d'estar fora de la ciutat durant gairebé dues setmanes. No hi ha cosa que m'agradi més al tornar de les vacances que passejar per la ciutat de nou, i arribar-me fins a La Troca, el centre de cultura popular i tradicional, o com a mi m'agrada dir per aquestes èpoques, la fàbrica de la Festa Major. A La Troca es respira, aquests dies previs, l'ambient dels granollerins i granollerines que compten les hores per a que la FM comenci, que treballen per a Blancs o per a Blaus per seguir fent de la nostra festa la millor Festa Major de nova tradició de Catalunya. Blancs i blaus corren d'un lloc a l'altre del recinte muntant, pintant, preparant, parlant, enllestint... La Festa Major s'apropa i el temps no perdona.

I demà, per fí, comença la festa. Som molts els que, des de que acaba l'edició anterior, pensem durant tot l'any en la festa següent... I els que ens agrada explicar, a tothom que no és de la ciutat, les meravelles de la nostra festa. A la meva universitat, i en el meu cercle d'amics 'no-granollerins' m'he guanyat la fama de pesat de tant vendre la Festa Major de Blancs i Blaus. I és que l'orgull que ens inunda per sentir-nos part d'aquesta ciutat i d'aquesta festa singular no es pot explicar en paraules.

Des de ja fa alguns anys que gaudeixo molt més la festa vivint-la amb amics de fora, exercint de ciccerone i intentant integrar-los en l'essència de la Festa. Crec haver aconseguit despertar l'interès de molta gent de Barcelona en aquesta festa d'una ciutat de comarques. Crec haver aconseguit que algú com el meu amic Marc Toro, barceloní que tenia vagues referències sobre aquesta festa, s'identifiqui amb el blau i visqui la festa amb passió, sabent les lletres de totes les cançons de la festa i gaudint com el que més del Correaigua, el Concurs de Rajolers o altres actes mítics de la Festa. Crec haver aconseguit que altres amics de la Universitat s'hagin apropat fins a Granollers aquests dies i hagin descobert que sí, que la nostra Festa Major és més que una festa...

Aquest any espero la Festa Major amb moltíssimes ganes... Des de Blautufarra, la colla a la qual pertanyo dintre de Blaus, es preparen diversos actes que sorprendran i que ens seguiran projectant com una de les colles amb més farra de la Festa, i això em motiva a estar donant-ho tot amb la meva colla, i especialment amb l'Ester, la que em va contagiar ja fa bastants anys que formar part d'una colla és multiplicar les emocions que es viuen a la festa. També tinc ganes de poder ensenyar-li, per fi, la Festa Major al Mario, al qual li he parlat durant molt temps d'aquesta festa i del que estic convençut, coneixent la seva capacitat per apreciar les emocions de la gent, que en quedarà fascinat. Per fi podré posar un mocador blau al coll de l'Ana Tirado, a la qual fa estius que espero poder vibrar amb ella en aquesta festa. Al Max també li espera un mocador blau, l'any passat no va poder ser però aquest any torno a tenir l'oportunitat de demostrar-li la grandiositat de la nostra ciutat a una persona difícil d'impressionar. La Pilu també gaudirà per primer cop de la Festa, estic convençut que les expectatives que li he creat es superaran amb escreix. L'Ana Sans espero que també hi torni, i segueixi posant tota la il·lusió per sentir la festa com ho va fer l'any passat. I tot això sumat amb la gent de Granollers de sempre amb els que visc la festa major faran que aquesta festa sigui, de nou, inoblidable.

Els motors ja estan arrencant... Avui, la botiga és oberta i he pogut comprovar com la gent compra amb molta ganes samarretes i mocadors del seu color. Hi ha ganes de festa... Granollers, després de la solitud de les vacances d'agost, ja desperta... el blanc i el blau començen a aparèixer pels balcons i aparadors de la ciutat, la gent ja vibra amb la idea d'escoltar La Guimbada per primer cop el diumenge, de posar-se per fi el mocador al coll i viure 9 dies de festa permanent. Moltes hores invertides durant l'any per part de moltíssima gent començaran demà a donar els seus fruits. Blancs i blaus, ara és l'hora d'estripar... comença la Festa Major!

Visca els blancs!!!

Visca els blaus!!!

Visca la Festa Major de Granollers!!!

Sentència de l'Estatut ... I ara què?

2010-07-20T04:33:00.000-07:00

Per fi he pogut trobar una estona per escriure sobre la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut de Catalunya. Feia molts dies que tenia la necessitat d'abocar tot allò que sento personalment sobre aquest fet polític que marca un punt d'inflexió en la història de Catalunya i, sobretot, en la concepció del model d'Estat Espanyol. I ho faig des del convenciment de la meva postura personal, des de les sensacions que m'ha generat aquesta sentència, i no pas des de l'adoctrinament o la obligació de la que se suposa ha de seguir algú que, com jo, milita a un partit politic. Per sort, pertanyo a una organització, el Partit dels Socialistes de Catalunya, que acull dintre seu un ampli ventall de sensibilitats i postures diverses, totes elles respectables i que, alhora, poden diferir notablement.

En primer lloc, crec que per la gent que ens definim obertament federalistes, aquesta sentència ens deixa, utilitzant el vocabulari d'un famós joc de taula, tocados y hundidos. Entenc el federalisme com un model d'Estat descentralitzat que reconeix dintre seu diverses nacionalitats, amb diferents cultures, llengües... I és aquest el motiu pel qual Espanya no ha avançat mai cap a la via federalista, limitant-se a acceptar un 'Estat de les Autonomies' fruit d'un pacte polític durant la transició que, tot atorgant a les autonomies un 'café per a tots' un pèl descafeïnat, va establir les bases d'un Estat descentralitzat que permetia somiar amb la consecució d'un Estat Federal. La por de molts sectors de la societat espanyola de reconèixer la diversitat d'aquest Estat no ha permés avançar de l'autonomisme al federalisme, amparant-se en la 'indivisible unidad de la nación española', alentada en els últims temps pel nacionalisme espanyol que destila el PP amb les agressions gratuïtes cap a Catalunya i els catalans, o els actes estúpids que no s'haurien d'haver produït mai com la sentència del TC.

La diversitat cultural, lingüística i nacional d'Espanya és un fet que no tinc cap dubte que no fa més que enriquir-lo. Ens atorga un valor afegit com a Estat que molta gent mai ha sapigut valorar. I el que més em preocupa és que cada cop menys sectors a Espanya semblen entendre l'Estat des d'aquesta concepció. Fins i tot el president Zapatero, en el qual moltes persones teniem dipositades les esperançes per avançar en la via federalista, va anunciar fa poc que la descentralització de l'Estat havia tocat sostre, posant fi a qualsevol ambició de desenvolupar l'autogovern de les nacions històriques com Catalunya.

Tots aquests fets, sumats a aquesta repugnant sentència i la repercussió mediàtica amb cert tuf anti-català que ha generat arreu de l'Estat Espanyol, no fa més que corroborar la meva teoria de que les aspiracions del poble català van a una velocitat molt més elevada que la voluntat de l'Estat Espanyol de donar oxígen al desenvolupament de l'autogovern de les seves nacions. I això no fa més que tensar una corda que, molt probablement i veient com es poden anar desenvolupant els aconteixements, pot ferir de mort les relacions entre Catalunya i Espanya.

Jo em sento català, catalanista, i crec fermament que som una nació. Una nació que mereix ser respectada i que mereix un alt nivell d'autogovern. Sóc socialista, i lluito per una societat més justa, igualitària i solidària. Sóc, per si algú encara tenia algún dubte, granollerí. M'estimo la meva ciutat i treballo amb passió per construir la Granollers del futur. Però també em sento espanyol, i crec en un Estat que reconeix la seva diversitat i té la voluntat d'assolir un Estat Federal que sigui més just amb les seves nacionalitats històriques. I es aquí on la meva carta de valors personals grinyola... Com puc sentir-me espanyol si aquella Espanya en la qual jo em reconec cada cop s'allunya més de la realitat? No vull sentir-me part d'una Espanya rància, centralitzada, retrògrada i conservadora. La Catalunya que vull no cap en la Espanya que actualment sembla que és.

Per tant, el futur és negre i complicat. Cal refer molts camins, regenerar noves idees i, sobretot, apostar decididament i sense complexos per un Estat Federal des d'aquells partits polítics o organitzacions que així entenem aquest país. Si la voluntat hi és, estic convençut que podem tornar a establir un pacte polític que reconstrueixi tot allò que el TC, el PP i totes les institucions podrides que encara desprenen franquisme han destruït. Per contra, si fins i tot els socialistes espanyols es conformen amb aquest Estat de les Autonomies que cada cop va donant passes enrere amb actes com aquesta sentència, tornant fins i tot a nivells d'autonomia previs a la transició, és evident que ens quedaran molt pocs camins per defensar el poble català, formant cada cop més una majoria independentista a Catalunya que acabi fracturant la relació amb Espanya. De moment, crec que aquesta majoria social no existeix i, per tant, és també un camí complicat i sense garantia d'èxit. Però si les coses venen dades com fins ara, en 10 anys el panorama polític pot canviar de manera radical legitimant l'opció independentista.

Visca Catalunya!

Roca Umbert, un projecte de futur

2010-05-22T13:08:00.001-07:00

Fa temps que penso en escriure al meu bloc sobre Roca Umbert, la Fàbrica de les Arts de Granollers, un projecte singular que reconverteix l'antiga fàbrica industrial de Roca Umbert, un espai de 20.000 m² al centre de la ciutat, en un gran centre cultural adreçat a la producció, formació i difusió de la creació artística.

Roca Umbert, segons s'escriu a la mateixa web, es defineix com 'una fàbrica on la cultura, la participació, l'art, la creació, el pensament i les noves tecnologies en són les matèries primeres. Un escenari únic on aquestes matèries poden combinar-se i entrecreuar-se per experimentar en tots els camps de la creació contemporània i on poden ser compartides entre els creadors i els ciutadans.Aquesta iniciativa es fa concreta amb la creació i posada en marxa d’una sèrie d’equipaments culturals que conviuen en un espai delimitat, el recinte Roca Umbert. La singularitat i la innovació del projecte prové justament d’aquesta convivència en un mateix indret d’artistes, professionals de la cultura, de la comunicació i de les tecnologies de la informació, la qual cosa permetrà la cooperació i l’intercanvi constant de coneixements i pràctiques entre ells. El fet d’estar tan a prop els uns dels altres suscitarà una interacció fàcil i viable, i això, alhora, servirà d’estímul per a la investigació i l’experimentació conjuntes en el camp de la creació i de les manifestacions artístiques.'

Com que últimament vaig mancat de temps i també d'inspiració, us transcric una ressenya de l'ex- conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, publicat el passat 5 de maig al suplement 'Culturas' de La Vanguardia, que en poques paraules defineix l'essència del projecte i, a més, l'enllaça amb altres factors de Granollers que refermen la singularitat i la iniciativa de la nostra ciutat:

ROCA UMBERT

Me fascinan los alcaldes que piensan su ciudad como un proyecto cultural global. Vayan a Granollers. Observen cómo se integran en la trama urbana los restos arqueológicos que atestiguan cómo era la vieja ciudad amurallada. Observen cómo la cultura cívica a favor del peatón ha vencido a la vieja cultura permisiva con los vehículos privados. Conozcan de cerca cómo están vinculando el proyecto educativo, la formación profesional y la profesionalización cultural para atacar de raíz los problemas del desempleo juvenil y el desarraigo social de los jóvenes. Acérquense a la vieja factoría de Roca Umbert y vean cómo se está convirtiendo por voluntad municipal en una extraordinaria fábrica de las artes y lo audiovisual. En ella van a convivir los libros de la biblioteca, la cultura popular, las salas de ensayo de los músicos, la televisión local y estudios de grabación televisiva, salas de exposiciones, salas de conciertos, un vivero de empresas y una plataforma de formación. Metan todo eso en un mismo saco y piensen en un concepto de cultura amplio en el que caben los creadores, los emprendedores de cualquier naturaleza, las recetas para mantener el progreso, la voluntad de pactar un contrato social que asegure la cooperación entre lo público y lo privado para garantizar el mejor presente, la responsabilidad colectiva frente al futuro y una identidad abierta y optimista. Una ciudad que sepa aunar todo eso es una ciudad pensada y cultural, y suele ser una ciudad de futuro.

Dit això, només em queda sumar-me a la invitació de l'ex-conseller Mascarell. Veniu a Granollers. Passejeu, observeu, gaudiu i, sobretot, conegueu quins són els projectes i les iniciatives que tenim per a la nostra ciutat. Us convençereu de que Granollers és diferent, té una identitat pròpia, i, sobretot, és una ciutat de futur.

CiU i PP, en contra de la Sala de Concerts de Roca Umbert

2009-12-26T05:11:00.000-08:00

El passat 22 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Granollers va aprovar la sol·licitud de recursos del Fons Estatal per a la Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), que permetrà a l’Ajuntament rebre uns 6,5 milions d’euros per tal d’executar projectes d’inversió. De les 25 actuacions que el govern de la ciutat executarà amb aquest fons, la més important, en la que s’invertiran més de 2 milions d’euros, és la Sala de Concerts de Roca Umbert. Aquesta era una de les actuacions més reclamades pels grups de música de la ciutat i les entitats juvenils.

Granollers és una ciutat de llarga tradició en la creació artística i musical. I el govern de la ciutat ha apostat clarament en la seva promoció i foment, a través de diversos esdeveniments i equipaments que l’Ajuntament ha impulsat. Aquesta sala suposa un salt endavant en aquest sentit, anant més enllà i dotant a la ciutat d’un espai per a la música en directe com a porta d’entrada a l’actuació de molts grups musicals novells de Granollers i comarca, que permeti el contacte en viu amb l’artista, a més de posar a l’abast de les entitats de la ciutat l’organització d’activitats en aquest equipament .D’altra banda, la nova Sala de Concerts forma part del desenvolupament del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts, que pas a pas, amb la posada en marxa d’equipaments com aquest i sumat als ja existents com els bucs d’assaig, es va convertint en una realitat.

En el transcurs del Ple, els grups municipals de CiU i el PP van qüestionar la necessitat d’invertir aquests diners en una Sala de Concerts. Des de la Joventut Socialista volem recolzar la decisió del govern socialista, i alhora mostrar la nostra disconformitat amb els grups municipals de CiU i el PP en la seva oposició a la Sala de Concerts. Creiem que és una postura rància i d’esquenes als joves i les seves necessitats. Ara, com els mateixos grups argumentaven al Ple, hi han altres prioritats com la crisi econòmica que ens afecta. En altres moments, argumentaran altres cojuntures per tal de no invertir aquests diners en un equipament d’aquestes característiques. I l’hora dels joves, quan arriba? Trobem encertada la decisió del govern d’apostar per la cultura local i la música en viu en directe amb la posada en marxa d’aquest nou equipament. De ben segur que el gran nombre de grups que assaja als bucs de Roca Umbert, i l’encara més gran nombre de persones que gaudeix amb la música en viu agraïran poder disposar a la nostra ciutat d’una Sala de Concerts llargament reivindicada.

Joventut Socialista de Catalunya

Agrupació de Granollers

La ILP en contra de les corrides de toros tira endavant

2009-12-18T07:07:00.000-08:00

Bravo pels 67 diputats del Parlament de Catalunya que aquest matí han votat a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha presentat la Plataforma 'Prou!' per a abolir les corrides de toros a Catalunya.

S'han escoltat molts arguments, a favor i en contra, per part de detractors i defensors d'aquest anomenat 'espectacle nacional'. S'ha escoltat per part dels defensors que forma part dels costums, la cultura, les tradicions, etc. A mi l'únic argument que em serveix i que sempre he utilitzat és el fet de que no podem considerar com a espectacle presenciar en directe la mort d'un animal. Trobo que és un espectacle de societats retrògades, un fet que empobreix la cultura i que ens fa a alguns avergonyir-nos de les tradicions d'aquest país.

Per altra banda, és molt incoherent tenir una llei catalana de protecció d'animals que atorgui drets als conillets i els gossets, que reconeix en el seu articulat que els animals són éssers físicament i psicològicament sensibles i tipifiqui les sancions per maltractament o males conductes amb animals, i alhora es permeti que els braus puguin morir de manera cruel, en una lenta agonía que representa tot un espectacle contemplat i adulat per aquells qui acudeixen a una plaça de toros.

Aquest matí, al Parlament, s'han escoltat arguments de tot tipus per part dels diputats dels diferents grups parlamentaris. El PSC donava llibertat de vot als seus diputats, fet que no questiono i que respecto. El que si que poso en dubte és l'encert en el discurs del company diputat David Pérez, que parlava en nom del nostre grup parlamentari i que s'ha declarat 'taurí'. Pérez argumentava que no es podien prohibir les minories solsament pel fet de ser minories, i apel·lava a la llibertat de la gent per acudir a aquell tipus d'espectacle que més li agradi. No crec que el company David Pérez hagi representat, amb les seves paraules, el sentir de molts militants del PSC. Som molts els que pensem que no és qüestió de llibertat, no és qüestió de prohibir per prohibir, és el fet d'abolir d'una vegada per totes un acte cultural que consisteix en torturar un animal. És evident que hi ha gent que li agrada veure corrides de toros (no sona gaire bé, però segons TV3, es diu 'corrides'), però aquesta gent també ha d'entendre que allò que li suposa un gaudi per a ell, és un maltracte per un animal que sent i pateix.

En definitiva, estem en el camí de, a través dels processos parlamentaris que ara pertoquen, prohibir definitivament els toros a Catalunya. Un cop més, els catalans i catalanes demostrem que volem formar part d'una societat avançada, moderna i civilitzada. Molts, ara, utilitzaran aquest fet com a arma política, argumentant que els catalans rebutjem aquesta festa pel simple fet de considerar-se típica espanyola, ficant-ho al mateix sac que les consultes independentistes. Res més allunyat de la realitat... Les Illes Canàries, l'any 1991, ja van vetar les corrides de toros en aquesta comunitat autònoma. Catalunya ho farà, espero, 19 anys més tard.

Jo no sóc independentista, és ben sabut. I no rebutjo la cultura tradicional espanyola. Tot el contrari, admiro l'art dels ballarins de flamenco i sevillanas i considero que la diversitat de tradicions i folklore d'Espanya ens fa un Estat molt més ric culturalment. Però no tolero que la nostra societat consideri un espectacle 'una tradició cultural' que es basa en matar un animal.

Així que endavant, diputats i diputades del Parlament, tenim a tocar el somni de no veure mai més patir un animal a una plaça de braus a Catalunya.

Octubre... 8 mesos per a l'estiu

2009-10-13T13:26:00.000-07:00

La rutina m'ha tornat a atrapar... I crec que ara, la meva queixa és pur vici. No és la manca de temps, ni l'excés de responsabilitats, tasques i obligacions el que em fa remugar. Simplement és el fet d'haver viscut un dels millors estius de la meva vida, amb gent realment increïble que coneixia, que he conegut i que he pogut conéixer amb més profunditat. Tornar a la rutina després d'un estiu així és aterrador. L'única cosa que voldria en aquests moments es escaparme, ben lluny, amb aquells que estimo...

Vacances ... ??

2009-08-02T03:22:00.001-07:00

Ja gairebé donava per mort el meu bloc, i avui m'he tornat a inspirar. Ho he fet recordant un moment ara fa tot just un any, que vaig escriure una entrada al bloc parlant sobre les vacances que encetava i valorant el curs polític. I m'he animat a escriure perquè aquest matí m'he dedicat a fer el mateix que vaig escriure aquell dia.

En el moment d'escriure aquella entrada em trobava al despatx de l'Ajuntament, aleshores a l'edifici institucional de La Porxada, i em dedicava a tancar temes pendents abans de marxar de vacances a Tenerife. Era un dia a la tarda, i recordo perfectament, i així ho vaig escriure, el soroll dels nens i nenes jugant a la Plaça Negra, que era la vista del meu antic despatx. Estava content, per marxar i per tot el que havía donat de sí el curs.

Avui, la situació ha canviat una mica. En primer lloc, el meu despatx ja no dóna a la Plaça Negra, avui em trobo al despatx del nou edifici del GRA, i tot just observo des de la finestra la gent (poqueta) que entra i surt de l'església per la missa de diumenge. En segon lloc, les vacances que m'esperen a partir de demà no són tan idíliques com les de l'any passat. No marxo a alguna platja paradisíaca de l'arxipèlag canari a rostir-me al sol i desconnectar de tot, sinó al poble, a la caseta que tenim a Puente de Génave, província de Jaén, i vaig precisament a connectar, a iniciar un període d'estudi intens allà per tal de recuperar la gran quantitat d'assignatures que aquest any no he aprovat a la Universitat. El mes de juliol ja he procurat que fós la 'desconnexió' i les vacances reals d'aquest 2009. La setmana intensa, curta, i inoblidable viscuda a un càmping a Creixell (Tarragona) amb els amics de la Universitat ha estat l'únic període en el qual he pogut gaudir del no fer res, l'activitat que hauria de predominar durant les vacances de tot estudiant. La resta del mes ha servit per seguir fent feina a l'Ajuntament i a les tasques de la Joventut Socialista de Catalunya, destacant especialment la meva elecció com a Primer Secretari de l'agrupació de Granollers i l'aprovació dels plans de treball de l'executiva de la Federació del Vallès Oriental, en la qual tinc l'honor de ser-hi com a Secretari de Relacions Institucionals i Associacionisme.

Així que l'agost es presenta prou dur... la meva estada a Jaén ha de servir per engegar la maquinària d'estudi que m'ha de dur a aprovar, espero, un bon grapat d'assignatures si l'any que vé vull anar més tranquil i, de pas, poder seguir gaudint de la companyia dels meus amics amb els quals he compartit aquests primers dos anys de carrera. Sort en tinc de la Festa Major de Granollers, que tot just se'm presenta com l'horitzó desitjat, com l'impass entre estudi i estudi que servirà per gaudir d'una de les millors festes de Catalunya amb la gent d'aquí i d'allà.

Per cert, repassant tota la paperassa acumulada a la taula del meu despatx, me n'adono que dintre de dos mesos farà un any que es va inaugurar el nou equipament juvenil de Granollers, el GRA. I estic prou satisfet del primer any, que com no podia ser d'altra manera, ha servit per engegar tot un procés de posada en marxa d'un equipament amb les dimensions suficients com per afirmar que aquest procés no ha acabat. Així que encara ens queden objectius i reptes pendents a assolir en aquest equipament, qüestions que també hauran d'estar en la meva agenda de tasques per a aquest mes d'agost. Tot i així, la feina feta durant aquests deu mesos ha estat prou satisfactòria, donant vida a aquest equipament, de referència a Catalunya en les polítiques de Joventut, amb multitud d'activitats i iniciatives, sorgides tant des del propi Servei de Joventut de l'Ajuntament com dels joves que cada dia omplen els racons d'aquest edifici.

Avui, l'equipament ja és tancat fins a la Festa Major, i resto jo sol, enviant mails i endreçant papers com un boig, trobant a faltar les bromes i les converses amb els dinamitzadors, els tècnics i el personal de l'edifici, o els crits dels nois que fan servir alguna de les aules, o la música dels joves que, molt a prop del meu despatx, assajen breakdance amb freqüència.

Avui, el GRA està sol i buit, 960 m2 de foscor i silenci que, no us enganyaré, em fan una mica de por al estar jo tot sol. Però a partir del 24 d'agost, l'equipament es torna a posar en marxa, i amb la feina i la il·lusió del personal del Servei, i les iniciatives i la empenta dels i les joves de Granollers, el curs vinent aquest edifici ha de tornar a tenir tota la vida que durant aquest any ha començat a tenir. Ens queda molta feina per fer... però estic convençut que anem pel bon camí!

Molt bones vacances a tots... A aquells que gaudireu d'un agost de sol, platja, muntanya o relax... i a aquells que, com jo, ens haurem de posar les piles cara al setembre.

Ens veiem a Granollers per la Festa Major!

Vertígen...

2009-03-19T04:02:00.000-07:00

Fa prop de 6 mesos que no actualitzava el blog... I és que ja fa molt que el temps se m'escapa, em rellisca de les mans, no puc controlar-ho... Tinc la sensació que algú m'ha posseït, s'ha apoderat del meu temps, i alhora m'ha desposseït de la meva capacitat de decidir a què dedico les meves hores, minuts i segons. Aquesta sensació de vertígen, de veure que els dies passen i passen i que no ets capaç de controlar, es va establir dins meu ja fa molt temps, i no sembla decidida a marxar... i això em posa molt trist.

Tot plegat, voldria que els dies tinguessin 48 hores. I així poder tenir una estona per endreçar les piles de papers que se m'acumulen a la taula del despatx. Podria, també, passar més estona amb els meus nebots, l'Oriol i la Mireia, i compartir amb ells l'aventura de crèixer i fer-se grans. També podria prendre un café o, simplement, tirar-me hores voltant pel centre de Granollers amb l'Aida, que fa molt temps que no ens veiem i sé que em necessita, com jo la necessito a ella. O anar a sopar amb ella, afegint-se l'Aroa, en Josemi i la Gemma, i que aquests sopars no es repetissin tan sols d'aniversari en aniversari. També voldria poder veure més sovint a l'Aitor, i tenir converses més enllà d'una quedada protocolària perquè toca, perquè ja feia massa que no ens veiem... i que hi vingués la Mire, la meva Vallvi, que ja fa molt que tampoc sé res d'ella. Si els dies tinguessin més hores, molt probablement podria dedicar-li més temps a la Universitat, i treure'm segon de carrera d'una tacada, fent les lectures i seminaris corresponents, poguent disposar d'hores per a passar apunts i, evidentment, estudiar. També podria passar més temps amb la gent de la Universitat, i fer un cafè, anar al centre de compres o simplement seure i parlar amb la Tirado, amb la que m'hi estaria hores, o que la Sans m'expliqui com li ha anat el cap de setmana, que en Max em parli durant hores de la qüestió més banal i, a més, no ens hi posem d'acord, o parlar amb l'Eli del Vallès Oriental, escoltar les converses surreals de la Nuriot, jugar a cartes amb la Berta, l'Arnau i la Júlia, o comentar la jugada dels programes del cor amb la María Titos. També podria fer un cafè de més de 20 minuts al Pikako (Pikachu per mí) amb en Guillem i l'Oriol, parlant d'actualitat política, de la universitat, de Vilassar, de Canovelles o de Granollers, per acabar parlant de la cosa més absurda que puguis debatre entre tres universitaris. Si els dies tinguessin més hores, aniria més nits al Paco, més tardes de compres i més matins a Can Nadal amb el Marc Toro, no ho dubto. I aniria, també, a fer excursions de cap de setmana a qualsevol indret que suposi sortir de la rutina granolleril amb la Marta, el Pol i la Judit, i xerrar, jugar i riure fins a no poder més. Quedaria, per fí, amb el Miguel, per recordar molts dels millors moments que he viscut en la meva vida, amb ell i gràcies a ell, en una quedada que tenim pendent des de fa massa temps. Probablement, també veuria més al Raúl, que ho ha sigut tot i ara gairebé ja no és res, perquè el temps i la distància construida ho ha destrossat. M'aniria amb la Marta Compan, no sé ni on ni a què fer, només a gaudir de la seva companyia, i a escoltar com li va la vida amb la seva dolça veu. I m'estaria dies jugant al capitalista sense parar, amb les bessones Rendo, i entre partida i partida, cafè i cafè, i piti i piti, ens explicaríem històries i anècdotes com sempre hem fet. I aniria més sovint a Vic, i jugaria amb el meu cosinet Arnau a allò que ell vulgués, que probablement seria futbol. I llegiria molts llibres, tants com les dotzenes que en tinc pendents als prestatges de casa. I veuria pel·lícules, tantes com les dotzenes que també en tinc pendentes...

I faria moltes altres coses i veuria a molta altra gent que ara no recordo ja que el temps torna a fer de les seves, i m'obliga a deixar d'escriure per marxar, sortir de casa i no tornar fins la nit, quan estigui tan exhaust que ni m'enrecordaré d'allò que ara escric per veure si algú m'ha deixat algun comentari...

Desgraciadament, els dies no tenen 48 hores.

Un nou equipament per a noves idees

2008-09-29T12:27:00.001-07:00

Article publicat al diari El 9 Nou (26/9/2008)

Fa més de 25 anys, en el mateix indret on s’ubica el nou Gra, van néixer les primeres polítiques de joventut democràtiques de la ciutat, amb el primer equipament juvenil que pretenia promoure la participació dels joves en tot allò que els afecta i tractar els problemes que aleshores els afectaven. Ara tornem als orígens amb el mateix nom, Gra. Un nom que ha acompanyat als diversos equipaments juvenils de la ciutat al llarg de tota la etapa democràtica.

Els joves constituïm un grup social amb característiques pròpies, problemes i preocupacions concrets, i que requerim, també, d’accions concretes. A Granollers, som prop de 18.000 joves d’entre 12 i 29 anys. Així, els joves formem un sector molt ampli, amb diferents expectatives, diferents interessos i distribuïts de forma heterogènia i desigual per tota la ciutat. No podem obviar l’important paper que juguem els joves en la nostra comunitat. Tal i com va dir Kofi Annan, exsecretari general de la ONU: “Una societat que aïlla als seus joves, està condemnada a dessagnar-se”. La joventut d’avui dia tenim la sort d’estar molt més preparada, tenim les idees més clares i ens hem convertit en una força que mereix ser escoltada. Els joves som una font inesgotable de desenvolupament, canvi i progrés.

Molts cops, però, la societat ofereix una imatge desvirtuada i falsa del jovent. La societat actual, que viu immersa en un món que es mou a cop mediàtic, genera estereotips negatius sobre els joves, relacionant-nos amb la delinqüència, l’abús de drogues i la violència, quan la realitat és que la gran majoria dels joves no participem d’aquest tipus d’activitats. És per això que vull reivindicar el paper actual de la joventut. Els joves som, sens dubte, un referent social en el desenvolupament de funcions que suposen una potenciació dels valors i models que resulten positius per a la població en general. Els joves granollerins, i això és molt important, tenim clar que volem un model de convivència democràtic, estructurat amb els valors d’igualtat, justícia, solidaritat i llibertat. En aquest sentit, és imprescindible, per una banda, dur a terme tots
aquells plans i programes orientats a millorar la seva qualitat de vida, i, per l’altra, posar al seu abast totes les eines necessàries per a que puguin desenvolupar el seu projecte de vida des de l’igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i de decisió i l’autonomia plena. La promoció i impuls dels joves en les diferents tasques socials que impliquen l’exercici de la ciutadania és una obligació ineludible de tota la nostra societat.

Aquells qui tenim la responsabilitat en polítiques de joventut en les administracions públiques hem de ser conscients del dinamisme i la singularitat d'aquest sector de la població. No ens podem conformar amb oferir serveis i polítiques de manual, hem de tenir clara la fotografia de la realitat social juvenil per a poder tirar endavant projectes, ambicions i iniciatives que els joves necessiten. I per això, convidem als joves a apropar-se a l’Ajuntament i treballar conjuntament. Ara posem a l’abast de la joventut un nou equipament, fent un salt endavant en la qualitat dels nostres serveis, destacant l’importància del paper que fan els joves a l’hora de tractar els seus problemes i augmentar les seves oportunitats de participació en la societat. Perquè la generació actual de joves granollerins, la que es farà seu el nou Gra, i tots els que venen, és la que promourà l’impuls definitiu de transformació econòmica, social i cultural de la nostra ciutat.

El nou Gra constitueix, per tant, un edifici que ha de fer possible tot allò que els joves vulguin imaginar. Ara és l'hora de canviar dinàmiques, trencar barreres i no establir-nos límits. Tenim les idees, les hem convertit en projectes concrets, i ara tenim un magnífic equipament on portar-les a terme.

Carles Cabanillas

Regidor de Joventut

Ajuntament de Granollers

Festa Major de Blancs i Blaus, Granollers 2008

2008-08-22T04:25:00.000-07:00

Granollers és una ciutat en la qual, durant l'any, la vida transcorre com a qualsevol altre ciutat de la seva magnitud: és prou gran com per a passar inadvertida i prou petita com per a conèixer i saludar la gent pel carrer i no sentir-te sol.

Però, des de fa 25 anys, durant l'última setmana d'agost, els granollerins i granollerines es transformen. Aparquen les seves unions i diferències i s'aboquen amb una passió desenfrenada o bé a la follia blanca o bé a la fúria blava. Els carrers de Granollers s'inunden de gent amb mocadors blancs i blaus i no hi ha cap racó de la ciutat que no quedi impregnat de festa.

Encara no hi ha ningú que pugui dir per què és d'un color o és d'un altre... El cert és que la Festa Major es converteix en una rivalitat sana i harmoniosa entre les dues colles, Blancs i Blaus, Blaus i Blancs...

Aquells que estem implicats en alguna de les colles o qualsevol dels granollerins que es posa el mocador del seu color al coll, gaudim de la festa al 100% i animem a la nostra colla amb totes les forces, esperant que l'últim dia de la Festa, el veredicte doni la victòria al nostre color.

Demà donem l'inici a la nostra Festa Major, diumenge els Blaus (guanyadors de la FM del 2007) reptarem als Blancs a la victòria d'aquest any, i, tot just quan acabi l'acte, sonarà per primer cop "La Guimbada", l'himne de la festa, que ens permet, per fi, posar-nos per primer cop el mocador de la nostra colla, i encetar set dies d'emoció, gresca i participació, vivint-los intensament en blanc i blau.

Per tot això, no és casualitat que la Festa Major de Blancs i Blaus sigui considerada una de les festes populars de nova tradició més importants de Catalunya. Ens veiem pels carrers de Granollers... ;)

Visca els Blancs!
Visca els BLAUS!
Visca la Festa Major de Granollers!

TOTUS... BLAUS!

A Granollers tothom és blau...
Potser només hi faltes tú...
Un mocador i un bon porró...
I ja ets un blau, i ja ets un blau... ai quin sarau! :D

http://www.blancsiblaus.cat/

Final del curs... per fi, vacances!

2008-08-06T11:30:00.000-07:00

Són les 20.30 hores del 6 d'agost... Estic al meu despatx de l'Ajuntament, a la Porxada, escoltant des de la finestra la remor dels nens jugant a la Plaça Negra. Hi trec el cap i el primer que veig és la peculiar estatua del Patufet, assegut, mirant en direcció al despatx... Estic neguitós, falten dos dies per marxar de viatge i he vingut a assegurar-me que no m'oblido res, repasso els mails assegurant-me que tots els temes pendents estan tancats i miro llibres i dossiers que em puguin ser útils per portar-me a la maleta els documents necessaris per repassar i encarar el proper curs amb més forces que mai.

Un document imprescindible que portaré a la maleta de Tenerife és el PAM, el Programa d'Actuació Municipal per a la legislatura 2007-2011. En aquest document figuren els nostres compromisos electorals dels últims comicis, els quals conformen el full de ruta del Govern de Granollers per al mandat. Me l'emporto per tenir la certesa de que, en aquest curs 2007-2008 s'han anat engegant totes aquelles coses que, pel timming establert, haurien d'estar en marxa i, evidentment, per començar a pensar en totes aquelles coses que aquest dossier diu que haurem de fer al 2009.

Quan, en alguna de les platges de sorra negra, torrat al sol, em llegeixi el PAM, podré fer un balanç exhaustiu del què ha donat de si aquest curs 2007-2008 en la regidoria de Joventut de Granollers que tinc la responsabilitat de dirigir. No em cal, per això, llegir el PAM per sortir avui de la porta de l'Ajuntament amb la profunda convicció de que, aquest any, hem fet les coses bé. Estem a punt d'inaugurar un equipament juvenil, el GRA, que per la seva magnitud i ubicació, constituirà un referent imprescindible pels joves de Granollers, que espero omplin d'il·lusions i projectes aquest edifici. Portem ja mesos lligant i tancant tots els temes que pengen per a la posada en marxa d'un equipament d'aquestes característiques. L'obra està finalitzada, la clau ja la tenim a la regidoria de Joventut i tan sols falta obrir les portes, el proper 27 de setembre.

Per altra banda, aquest curs m'ha deixat, personalment, una satisfacció per haver realitzat amb èxit moltes iniciatives i projectes: el Musik'n'Viu, consolidat i treballat, com sempre, de la mà de les entitats ... el Evolution Europe 2008, campionat europeu de breakdance, amb la magnífica organització per part de l'entitat StreetStylers, l'Exfi, la festa dels Instituts, il·lusió i empenta adolescent per a finalitzar les classes al juny... el talent i les ganes demostrades en l'obra de teatre dels joves del Cumella, la creativitat i ambició dels nois de l'Originàlia, el mercat d'art jove de Granollers, la gran efemèride de l'any: el 50è aniversari de dues entitats referents i cabdals en l'àmbit del lleure i l'associacionisme a Granollers: Colònies Sant Esteve i Escoltes Sant Esteve... el talent i creativitat, també, de tota la colla de grafitteros que han ajudat, durant aquest curs, que el projecte Graffnollers tingui un èxit brutal, un ressó més enllà de la nostra ciutat i que ens permet afirmar que aquest projecte és pioner i referent per a d'altres ciutats com la nostra. Sense oblidar tampoc, la gran feina realitzada pels membres de l'equip de l'equipament juvenil GRA: Sònia, Sandra, Vane, Xavi, Sergi i, durant un temps, Jenni... que han proposat, executat i treballat gran quantitat d'iniciatives i projectes i han fet una tasca magnífica en les dinamitzacions als instituts i als barris. També, a destacar, la feina dels tècnics municipals del servei de Joventut: la Marta i l'Isidre, que han patit i han treballat de valent per a poder culminar totes les iniciatives que des del Servei de Joventut tirem endavant. A tots ells, moltes gràcies... Amb gent com aquesta, un regidor pot marxar tranquil de vacances i encarar el curs vinent amb il·lusió i empenta.

En definitiva, escric aquestes línies en els meus últims minuts a l'Ajuntament abans de marxar i no tornar durant uns quants dies... una mena d'acomiadament 2.0 d'aquest curs. Ara, vacances, i, entornant, a gaudir de la nostra Festa Major i, després, a preparar la sonada inauguració del nou GRA.

Bones vacances!

11è Congrés del PSC: Quin cap de setmana!

2008-07-20T11:17:00.000-07:00

M'acabo de despertar de la llarga migdiada després d'haver finalitzat l'11è Congrés del PSC, al qual hi he assistit durant tot el cap de setmana. No sé si serà el moment, amb el cansament encara acumulat, de fer valoracions de com ha anat el nostre cónclave, però en tot cas no em vull estar de dir quatre coses sobre el què ha donat de sí el cap de setmana, i, de pas, actualitzar el blog, que ja tocava!

El titular, cap sorpresa: el company José Montilla ha estat reelegit Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya amb un 96% de recolzament dels delegats i delegades presents a l'11è Congrés del PSC. Entre les sorpreses, la que ens va donar ahir el president Montilla al proposar l'històric dirigent Isidre Molas com a nou president del PSC, un càrrec més simbòlic que no pas executiu, com el de la vicepresidència, que torna a ocupar Manuela de Madre. Altres novetats han estat, evidentment, alguns noms de l'executiva que avui s'ha aprovat amb una àmplia majoria: els nous noms de l'executiva són aquests: Jordi Hereu (política municipal), Imma Moraleda (polítiques de la dona), Jaume Collboni (programes i acció sectorial) Laia Bonet (desenvolupament estatutari), Pere Navarro (universitats i recerca), Consòl Prados (immigració i integració) i Núria Parlón (solidaritat i cooperació). Després com a secretaris nacionals sense cap "delegació" específica, han entrat una bona pila d'alcaldes d'arreu de Catalunya per equilibrar la representació territorial: Tarragona, Reus, Lleida, Salt, Vilanova i la Geltrú, etc. Finalment, la nostra comarca manté la seva bona representació a l'executiva amb el meu company d'equip de govern a Granollers i Diputat al Parlament, Jordi Terrades (Medi Ambient), i amb la consellera Montse Tura (Cultura i Audiovisual).

En quant a les conclusions a les quals han arribat les quatre comissions i, en definitiva, a l'actualització i posada al dia de la nostra ideologia, uns quants aspectes a destacar:

- Es reconeix el dret a vot als immigrants en les eleccions municipals.

- Canvi de model energètic: hem d'avançar cap a les energies renovables, més sostenibilitat.
- Les vegueries com a model territorial.

- Clara posició en contra de la directiva europea de 65 hores.

- Utilització del vot electrònic en eleccions internes (primer pas...)

- Aposta clara per la tecnologia 2.0: el PSC com a referent a la xarxa.

-Creació d'una Conferència Oberta per forçes progressistes (la rèplica de Montilla a la Casa Gran de Mas).

Finalment, un dels reptes més importants que s'han plantejat i el qual jo assumeixo en tant que jove dirigent socialista i càrrec institucional, és l'objectiu de presentar als joves el PSC com un partit que pot estar governant i, alhora, ser un partit que reivindiqui una transformació social. El PSC, per molts joves, ha de deixar de ser el partit dels pares per passar a ser un partit en el qual vegin reflectides les seves inquietuds i els seus anhels.

Finalment, avui, a la clausura, he denotat una gran distància entre els presidents Montilla i Zapatero. L'últim ha assegurat que hi haurà un bon acord de finançament i que l'Estatut es desenvoluparà correctament. El primer, lluny de les bones intencions i les bones paraules, ha expressat perfectament allò que els socialistes catalans tenim com a objectius principals: l'Estatut està refrendat pel poble català, és la nostra llei, i també la de Zapatero, i, com li ha recordat Montilla, ell també el va votar i és la seva obligació desenvolupar-ho correctament. En quant al finançament, el president de la Generalitat ha tornat a dir que "no li agrada la música que sona en aquests primers compassos del finançament", recordant al presidente que ell ja sap quina és la nostra partitura, la dels catalans, reclamant-li així el compliment de les nostres exigències. Així que el debat està servit... Mai havia vist una tensió en l'ambient tan forta entre els dos presidents com la d'avui en la clausura del congrés. Ni tan sols en temps de l'enyorat company (molt enyorat per mí), Pasqual Maragall.

En definitiva, ha estat un congrés tranquil, sense ensurts, amb un impuls polític important pel PSC, que es referma en les seves conviccions catalanistes i progressistes, remarcant la justícia social com a eix prioritari de les nostres polítiques, i sobretot, deixant clar que som el partit que advoca per la centralitat i que, com deia el lema del Congrés, defensem La Catalunya que sap on va.

Bona feina companyes i companys socialistes! Enhorabona i força als nous membres de l'Executiva!

Visca Catalunya Socialista!

Sobre "la roja" i altres qüestions

2008-06-29T07:01:00.001-07:00

Confesso que tinc un problema: relaciono inconscientment política i esport, sempre... Sé que està malament, però no ho puc evitar. Quan veig l'afició madridista amb les banderes espanyoles amb el toro sempre penso que deuen votar al PP i ràpidament m'entra un sentiment de repugna. I així amb moltes altres situacions... Però, quan juga la selecció espanyola, doncs, que voleu que us digui, jo vull que guanyi perquè, a part de ser català i catalanista declarat, doncs també tinc un sentiment arrelat a l'Estat Espanyol ... Per això em costa veure aquests dies a la televisió tots aquests personatges que ara acaparen gairebé tota la programació com el famós Manolo el del Bombo i tota aquesta gent amb càntics excessivament patriòtics. Sempre acabo pensant que, al cap i a la fí, ells recolzen al mateix equip que jo: a la selecció espanyola... pero jo no sóc així... i, ai! pobre de mi que digui aquí, a Catalunya, que vull que guanyi Espanya, perquè ràpidament em relacionaran amb tots aquests exaltats que no veuen més enllà dels colors de la "rojigualda" i que els porten a fer comentaris i comportaments fora de lloc i totalment nacionalistes (espanyols).

Lamento profundament tot aquest circ mediàtic exageradissim que s'ha muntat envers la classificació espanyola per a la final de l'Eurocopa. Si no haguèssim d'empassar-nos cada dia els comentaris dels Camacho, Lama, Carreño i cía sobre la millor selecció de la història del futbol universal (bla, bla, bla...) i els posteriors: viva España! el orgullo nacional ... i tot el que ve després de cantar un gol, probablement fossin molts més aquells que simpatitzarien amb la idea d'animar i recolzar la selecció espanyola. Evidentment, aquella gent més sensibilitzada amb les autonomies i el reconeixement de les nacions que conformem l'Estat Espanyol, avui no voldrà que s'els relacioni amb tota aquesta afició que hem vist durant tot el torneig.

Això si, avui, que guanyi Espanya... Perquè han jugat d'una manera esplèndida durant tota l'Eurocopa i perquè, caram! també sóc espanyol...

Nova directiva europea laboral: retrocedint a passes de gegant

2008-06-18T13:47:00.000-07:00

La setmana passada, la majoria de ministres de Treball de la Unió Europea van acordar ampliar la jornada laboral a 65 hores, a excepció, entre molt pocs altres, del ministre de treball espanyol, Celestino Corbacho, que s'hi va abstenir (bé podria haver votat amb un NO rotund, aquesta bestiesa s'ho mereix). La mesura, només sentir-la, em va causar esgarrifançes... La humanitat i, sobretot, el moviment obrer, ha lluitat durant dos segles per anar reduïnt progressivament la jornada laboral en pro del benestar dels treballadors i la concil·liació de la vida laboral i familiar. Resulta que ara ens carreguem d'una volada tot aquest esforç i aquesta lluita per part de sindicats i altres agents socials. El primer que vaig pensar va ser que aquesta mesura era fruit d'una preocupació que fa mesos que m'angoixa: la progressiva "dretanització" dels països europeus: Merkel a Alemanya, Sarkozy a França, Berlusconi a Itàlia i altres líders neo-cons que abunden pels Estats membres de la UE ... Però, coïncidint amb unes jornades de la JSC a Mollet del Vallès sobre la lluita obrera a la comarca, vaig poder reflexionar, escoltar i compartir sobre aquest fet amb gent dels sindicats i la qüestió és realment preocupant.

Per una banda, la mesura trenca l'esforç de la unió dels treballadors i la seva lluita constant per aconseguir els convenis col·lectius que fins ara gaudeixen, ja que ara el treballador podrà negociar directament amb l'empresari la durada de la seva jornada laboral, cosa que perverteix el sindicalisme i el seu esperit d'unió per reclamar i preservar els seus drets en una lluita col·lectiva.

Per altra banda, això pot generar discriminació entre els propis treballadors. Anem a posar com a exemple el cas d'un empresari que busca un empleat per a treballar al seu negoci i té dos candidats: un home que s'ofereix a treballar 55 hores setmanals perquè el seu temps lliure i les seves poques obligacions li permeten, i per un altre costat un pare de família que, degut a les seves responsabilitats, només pot treballar les 40 hores de rigor. Què farà l'empresari? Evidentment, optar per la persona que li assegura que podrà treballar més quan el negoci ho requereixi. Això crea una discriminació i més dificultats d'accés al mercat laboral envers la gent que ha de concil·liar la seva vida laboral amb la familiar, per no posar més exemples d'altres casos en els quals es dongués una situació similar de discriminació per altres perfils de treballadors.

Un altre problema que pot suposar és que el fet de que hi hagi treballadors que puguin treballar fins a 25 hores més a la setmana, pot suposar que en una empresa, al tenir treballadors que puguin realitzar fins a la meitat de la jornada d'un altre, les reduccions de plantilla siguin molt nombroses... I qui serien els més afectats? Altre cop, aquells qui ja no poden treballar més hores perquè han de mantenir una familia, etc...

Tot plegat, la mesura és una gran bejenada que ens porta al segle XIX, quan les primeres grans fàbriques tèxtils començaven a aparèixer i els treballadors realitzaven jornades laborals que poc faltaven per arribar a ser dies complerts... De fet, si et poses a distribuir les 65 hores durant la setmana pot quedar en 10 hores de dilluns a dissabte i 5 el diumenge, o bé 12 hores entre setmana i 5 el dissabte o... en fí, múltiples combinacions que si et pares a pensar, com he dit abans, et porten a les jornades laborals que fa moltíssimes dècades els nostres avantpassats van aconseguir reduir a base de reivindicacions i lluites.

El més curiós de tot és que els defensors de la mesura, a tot això, l'anomenen flexibilització. Jo més bé en diria esclavització...

Change, hope ... Believe in!

2008-06-08T13:59:00.000-07:00

Ahir, per fi, Hillary Clinton va anunciar que suspenia la seva campanya i va demanar a tots aquells que la van votar el seu recolzament a Barack Obama, el virtual candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units.

Durant el passat estiu, vaig escoltar per primer cop el nom d'aquest senador afroamericà. Jo el desconeixia i, aleshores, desitjava que la Hillary fos la propera presidenta dels E.E.U.U. Abans de la seva primera victòria, vaig llegir un article molt extens al diari El País sobre els ideals que representava i els eixos programàtics bàsics d'aquest candidat demòcrata, i vaig quedar encisat llegint les primeres paraules. Canvi, esperança... Vaig pensar que aquestes dos paraules que Obama utilitzava com a expressió del seu programa representaven tot allò que els Estats Units necessitava. Canvi per una societat més justa, més igualitaria, i pel que ens afecta a nosaltres, per una política exterior més humil, menys beligerant, i, en conseqüència, més cooperant i disposada a teixir complicitats amb totes les cultures repartides pel globus terraqui. I esperança, l'esperança de pensar que, malgrat aquest canvi radical de plantejaments en l'agenda política nord-americana, els americans, amb el seu vot i sumant esforços, podien fer-ho.

Sembla que, cinc mesos després, milions de nord-americans han entès el mateix missatge que vaig entendre jo. Tant de bó Barack Obama segueixi sumant recolzaments arreu dels Estats Units per convertir-se, més enllà del simbolisme que representaria ser el primer afroamericà que ocupa la Casa Blanca, en el president que, per fi, entengui que per construir un món millor ha d'existir la voluntat de tots els Estats de sumar, mai de restar... canviant la confrontació pel diàleg i les guerres per la Pau.

YES, WE CAN!

31 de maig de 1938

2008-06-02T12:51:00.001-07:00

http://www.3cat24.cat/video/470969

31 de maig de 1938: A les vuit del matí, cinc bombarders italians de l'exèrcit de Mussolini, construits a Foligno, surten de l'aeroport de Son Sant Joan (Mallorca), en direcció a Granollers. Objectiu: Sang, fetge i por. Infundar por als ciutadans innocents.

A les 9:05, i durant tan sols un minut, 60 bombes cauen des del cel i trenquen la calma i el benestar dels ciutadans de la vila de Granollers. 224 víctimes segons xifres oficials (en diuen que poden ser molts més...) La Porxada, emblema i símbol de tots els valors que representa la nostra ciutat, destrossada... Nens morts pels carrers i les plaçes... Un drama que Granollers encara no ha oblidat.

31 de maig de 2008: 9:05h - Cementiri de Granollers. En el lloc on reposen molts dels cadàvers enterrats en una fossa comú, ens trobem la majoria del consistori en ple, representants d'entitats, ciutadans de Granollers i una nombrosa representació d'alcaldes i personalitats de ciutats afectades pels bombardejos. Sona "El Cant dels Ocells" i només puc pensar en trobar una raó per la qual aquells desgraciats vàren decidir cometre aquesta bàrbarie... No la trobo... La meva ràbia augmenta per moments... L'alcalde Mayoral ens recorda que, durant anys, la gent que va viure i patir el bombardeig va haver d'explicar aquella vivència en silenci, doncs una dictadura horrible no ho permetia. Avui i ara és el moment de reivindicar que no oblidem, que recordarem, i que lluitarem per a que bàrbaries com aquesta no tornin a succeir.

Més tard, en l'acte institucional del bombardeig, records del bombardeig en format audiovisual... Drama, sang, horror són les paraules que t'inspira el video. Després, parlaments de les personalitats: missatges de pau de representants de ciutats bombardejades: Gernika, Ypres, Foligno, Hiroshima, Reus... Personalitats compromeses amb la pau com Federico Mayor - Zaragoza... tots coincideixen en dues coses: Això no pot tornar a passar mai més, i la reivindicació de Granollers com a ciutat pionera en el compromís amb la pau. Acte final: els tons negres i vermells d'horror i de sang projectats durant tot l'espectacle a l'escenari donen pas al blanc de la pau i l'esperança... els nens de la Coral Amics de la Unió ens llegeixen el manifest per la Pau signat a Granollers per les ciutats bombardejades i ens canten una cançó que ens inspira que, avui, un món millor és possible i que encara ens queda molt per lluitar: en moltes ciutats del món avui els nens encara moren per bombardejos i atacs militars.

Finalitzo, com a conclusió de tota aquesta setmana de commemoració del bombardeig amb les paaraules del nostre alcalde, pronunciades en els diferents actes: "Canviem les bombes per les paraules, la violència pel diàleg..."

Granollers, vila oberta a la pau

Dijous, 00:23h, Centre de Granollers

2008-05-29T15:34:00.000-07:00

La Porxada, cor de la nostra ciutat, sola i deserta com és habitual per les nits...

Acabo d'arribar a casa de la Biblioteca Roca Umbert d'estudiar (aprofito per dir que des del Servei de Joventut hem tornat a obrir les sales d'estudi, i la biblioteca obre fins a la mitjanit entre setmana i els caps de setmana de 9 a 22h.*) ... He anat a deixar a una amiga a casa seva que viu davant del Palau d'Esports i em disposo a tornar a casa, en cotxe, recorrent tota la carretera des d'aquest punt i fins a casa meva, a la Plaça de la Muntanya ... Són les 00:23h d'un dijous i comença la meva vivència paranormal...

Al costat del Palau, un grup d'uns 5 joves parla animadament davant de la porta del pub "Principal", mentre altres grups de gent entren i surten al local...

Al semàfor de la carretera cantonada Prat de la Riba, en vermell, faig cua tot esperant amb 4 cotxes al davant (normalment a aquestes hores m'hi trobo màxim un cotxe)...

Davant del Basolí, un altre grup de joves camina, conversant i rient, direcció Sud...

A la Plaça de la Corona, unes noies riuen assegudes als bancs del cantó del quiosc mentre a l'altra banda de la plaça, a la porta del Café Kilimanjaro, uns joves es disposen a agafar el cotxe per tornar a casa, o, qui sap, per anar de festa...

Davant de Can Ramoneda, un nombrós grup de dones de mitjana edat, totes arreglades i ben maquillades, caminen direcció a la Corona, sembla ser que venen de sopar de Ca La Sila... A l'altre cantó de la carretera, observo que un grup de joves sudamericans camina pel Carrer Santa Esperança des de la Porxada...

A la porta de Ca La Sila no para de sortir gent que es queda parlant a la porta, al Viena o a la sabateria que hi ha al costat... A la cantonada de la Fonda Europa, un grup d'homes, també de mitjana edat, encorbatats i lluents, conversen fent un cigarro, amb les seves carteres d'executiu a la ma.

A la plaça Maluquer i Salvador, al costat del flamant refugi antiaeri reobert aquest dilluns, un altre grup de joves sembla ballar hip-hop al terra, provocant el riure d'un altre grup de nois que hi ha al costat. Als bancs de davant de Can Sínia, quatre magribins conversen tranquilament... A la mateixa plaça, a la porta del celler de Jabugo, un nombrós grup de gent xerra després de sopar al local...

A la plaça dels Porcs, l'espai reservat per aparcar cotxes està ple, i un grup de gent sembla parlar abans d'agafar els seus vehicles per tornar a casa o, qui sap, també per sortir de festa... A la porta del Naguabo un altre grup de joves que deu haver sopat allà parla animadament...

Més endavant, al restaurant italià de davant de la Creu Roja, més i més gent, tant dintre, acabant de fer el cafè, com fora, parla, riu i fa xerinola pel carrer...

Arribant a casa, al semàfor del Carrer Corró cantonada Ramon Llull, tinc tres cotxes al davant i, per Ramón Llull circulen un gran nombre de cotxes tant en direcció Hospital com en direcció Canovelles...

Trobo aparcament just davant de la porta de casa (cosa ben inusual, per cert ...) ... surto del cotxe i, abans d'obrir la porta de casa reflexiono i em faig una pregunta: Tot això que acabo de veure en els 3 minuts del meu trajecte pel centre fins a casa... ho he somiat o es que realment gent de tota mena de Granollers comença a canviar de mentalitat i a fer-se seus els carrers i les plaçes de la ciutat les nits d'entre setmana?

Tant de bo no sigui un somni...

* Horaris i equipaments de les Sales d'Estudi a Granollers (maig-juliol 2008):
http://www.grajove.net/contingut.asp?id=36&apartat=Xarxa de sales d%16estudi

27M2007 - 27M2008

2008-05-26T16:20:00.000-07:00

Avui fa un any...

Fa un any de la nit més intensa i emocionant de la meva vida
Fa un any que vaig aprendre a plorar d'alegria
Fa un any que em vaig convertir en el regidor més jove de la història de la nostra ciutat

Ha passat tan sols un any, però a mi se m'ha fet etern... Aquell 27 de maig del 2007 em vaig despertar ressacós, després d'una nit de festa i d'haver treballat durant 10 hores el dia anterior, amb la por al cos perqué faltaven dos dies per a les notes de final de Batxillerat i tot em deia que hauria de repetir un altre cop ... A la nit, per sorpresa meva i de molts, el PSC va aconseguir 14 regidors a Granollers i jo n'era un d'ells ...

Res ja no va ser igual en la meva vida des d'aquell dia: dos dies després, encara en un núvol pels resultats electorals, vaig rebre la notícia de que havia aprovat el títol de Batxillerat, i dos setmanes després, vaig fer la Sel·lectivitat (que sorprenentment també vaig aprovar) ... Dos dies després vaig deixar la meva feina de dependent a una botiga de roba i vaig prendre possessió com a regidor de Joventut de l'Ajuntament de Granollers... Quinze dies que van canviar la meva vida radicalment

He aprés molt des d'aquell dia, he viscut bons i mals moments, moltes alegries, noves experiències, algun mal tràngol, he conegut moltíssimes persones i de totes elles m'he quedat amb alguna cosa de la qual he aprés, i el meu entorn i la meva vida quotidiona han canviat radicalment... Avui sóc, també, universitari, amb unes notes que, de moment, no em puc queixar per res.

Avui ja no veig tantes vegades com voldria a la gent que realment estimo i m'importa, avui ja no puc sortir tant de festa com m'agradaria i com feia abans, avui ja no puc fer totes aquelles coses que abans feia sense pensar-m'ho dos cops ... Avui tinc responsabilitats i obligacions que no puc obviar i que m'agrada exercir-les, tot i que hi hagi gent a qui li costi entendre. Avui puc dir que he madurat moltíssim com a persona, com a polític, i també com a estudiant. No sé si perqué toca pel cicle vital o perqué les circumstàncies m'han obligat, però sé que, avui, la meva vida és aquesta i m'agrada...

Felicitats companys ... Sí, avui ja fa un any de la majoria absoluta

En defensa del Batxillerat Nocturn

2008-05-19T14:22:00.000-07:00

Article publicat a "Revista del Vallés"

Fa uns dies la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya va anunciar la supressió del batxillerat nocturn a partir del curs vinent. Els joves socialistes del Vallès Oriental creiem que aquest és un greu error, de fons i de formes.

La JSC sempre ha defensat una educació de qualitat i gratuïta, on el màxim de persones possibles pugui tenir la possibilitat d’estudiar. Aquesta decisió és un pas enrere, és reduir les possibilitats d’educació i formació a molts joves, quan l’objectiu primordial de l’administració i, en aquest cas, de la Conselleria d’Educació hauria de ser el de facilitar l’accés als estudis i ampliar els recursos existents per a aquest fi.

Un dels motius pels quals els joves opten per estudiar el Batxillerat en la seva modalitat nocturna és, precisament, per poder combinar el món laboral amb el món educatiu. Malauradament, molts joves es veuen obligats a estudiar en aquest horari perquè necessiten recursos econòmics per continuar amb els seus estudis i optar a accedir a la Universitat o a altres estudis superiors. Jo mateix, l’any passat era estudiant del Batxillerat Nocturn a l’IES Antoni Cumella, un dels dos que imparteixen aquesta modalitat a la nostra comarca, i de ben segur avui no estaria estudiant a la Universitat si no hagués estat per la possibilitat que vaig tenir de compaginar estudis i treball. És per això que no entenem com a mesures d’un govern d’esquerres decisions com aquesta.

Des de la JSC del Vallès Oriental demanem al conseller Maragall que replantegi la seva decisió i que busqui el consens amb els agents socials implicats a l’hora de prendre decisions. A més, reclamem allò que considerem un dret universal: l’accés a l’educació per a tots els ciutadans, sense distincions de cap tipus, i l’obligació de les administracions públiques a treballar per a aconseguir aquest objectiu.

Carles Cabanillas

Secretari de Moviment Estudiantil

JSC Vallès Oriental

Treu-li suc a la sexualitat!

2008-05-05T11:55:00.000-07:00

Avui, la regidora de Salut i Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez, i jo com a regidor de Joventut, conjuntament amb representants de la Diputació de Barcelona, hem inaugurat a l'Equipament Juvenil GRA l'exposició itinerant de la Diputació "Treu-li suc a la sexualitat", que té com a finalitat treballar amb els més joves l'afectivitat en les relacions de parella i la sexualitat.

Un dels objectius prioritaris del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers és oferir els màxims recursos possibles als joves, i la sexualitat és un dels temes els quals els joves necessitem un assessorament adaptat al nostre entorn i a les nostres necessitats. La voluntat d'aquest ajuntament, especialment de la regidoria de Joventut i en col.laboració amb la de Salut Pública, és la d'educar als joves en una sexualitat afectiva, plena i segura, per adaptar-los i ajudar-los en aquest difícil procés de transició que és l'adolescència. A més, iniciatives com aquesta ajuden, també, a prevenir de cara al futur possibles actituds violentes i agressives envers la parella.

De ben segur que l'exposició constituirà una eina molt útil en la tasca que el professorat dels instituts que durant 15 dies passaran pel GRA realitzen en l'àmbit de l'educació sexual . Us animo a que, per molt que no us fagin falta lliçons de sexualitat, us passeu pel GRA a visitar aquesta exposició planera i sencilla que no només poden gaudir els nois de l'E.S.O.

Apunts des del Carrer Nicaragua...

2008-05-04T14:04:00.000-07:00

Fa uns quants dies vaig assistir a una reunió amb el president Montilla, en la qual va explicar de manera molt concreta i profunda a dirigents territorials del partit el tema de la sequera i les solucions que la Generalitat ha adoptat al respecte ... Era a la tercera planta de la seu nacional del PSC, a la sala d'actes, i jo estava assegut prop d'una paret on hi havien penjades dos cartes de dos socialistes catalans il·lustres, i no m'he estat de llegir-les i prendre quatre apunts del què posava...

"El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat"
Ernest Lluch - 2 de gener de 1999

"El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva trascendència descansa en el sentiment que desvetlla"
Joan Raventós - 10 de febrer de 1998

I quan vaig a un mítin, i miro les cares de la gent, dels meus companys... i veus la il·lusió de compartir un projecte i uns ideals comuns i les ganes de tirar-ho endavant, te n'adones que això que van escriure són més que quatre paraules...

Rebel·lió a les urnes contra ETA

2008-03-07T14:07:00.000-08:00

Abans de començar la campanya vaig pensar més d'un cop que el terrorisme faria acte de presencia durant els 15 dies previs a les eleccions. Ahir, mentre gaudia d'un dels mitins mes multitudinaris de la història del PSC al Palau Sant Jordi, vaig tornar a recordar aquell neguit d'uns dies abans, tot pensant: aquest any sí, aquest any, si guanyem, podrem cel·lebrar una victòria alegres i contents, i no com l'amarga victòria de fa quatre anys. Un altre cop aquests covards han tornat a aparèixer, assassinant de la forma més vil i cruel a un ex-regidor socialista d'Arrasate a Euskadi, Isaías Carrasco , de cinc trets per l'esquena mentre anava pel carrer amb la seva dona i la seva filla. Aquesta salvatjada no té nom. La defensa de cap ideologia no mereix que es vessi ni una sola gota de sang. L'han matat per haver-se dedicat durant quatre anys a treballar per a la seva ciutadanía, per a la seva terra, per a defensar uns ideals dels quals molts estem orgullosos de compartir-los. És el primer cop des que sóc regidor que ETA n'assassina a un. Jo fa sis mesos que també ocupo un càrrec públic a un ajuntament representant al Partit Socialista, i he reflexionat molt aquesta tarda sobre la tristesa de viure situacions com aquesta en un país democràtic... qui son ells per dir-nos què hem de pensar? Per què els que no pensem com ells no tenim dret a la vida? Per què aquells que estem compromesos amb uns ideals i els portem a terme ocupant càrrecs públics i treballem per a la nostra ciutat estem en el punt de mira d'uns assassins? Després ens acusen de feixistes als que no tolerem que aquells qui maten participin de la vida política com qualsevol altre. Qui és el feixista ara? Després de demostrar un altre cop que, qui no pensa com ell... un tret i fora!? Em creen una profunda admiració aquells independentistes bascos que, contràriament a alguns altres, són capaços de condemnar atemptats com els d'avui i creuen fermament en la via democràtica per assolir els seus objectius polítics. Vivim en un país lliure i democràtic en el qual tothom pot pensar com vulgui sempre i quan la seva lluita per aconseguir-ho no provoqui ni una sola gota de sang... No és tan díficil i tampoc és demanar massa. Llibertat ... d'una vegada! Després d'aquest cruel atemptat, i davant de la recomanació d'ETA d'abstenir-se de votar, espero i demano que aquest diumenge hi hagi una rebel·lió democràtica i cívica contra ETA i contra el terrorisme a les urnes... Serà la millor victòria per a tots i la demostració de que els ciutadans volem viure en un país lliure, democràtic i on cada ideologia pugui ser lliurement defensada, sense pors ni escortes que et mirin cada dia els baixos del cotxe.

Titulars de les notícies del 10 de març

2008-02-27T08:31:00.000-08:00

Aquesta serà la primera plana dels telenotícies del 10 de març, el dia després de les eleccions, si...

* Aquells que diuen que Zapatero ja té guanyades les eleccions, i, per tant, no cal anar a votar...
* Aquells descontents amb els polítics, no van a votar...
* Aquells que diuen que Zapatero i Rajoy són el mateix, no van a votar...
* Aquells votants indecisos d'esquerres i progressistes es decanten per altres opcions...

Sí, estic apel·lant al vot útil, ho reconec, però aquesta gent pot tornar a guanyar les eleccions i no volem més governs de dretes...

SI TÚ NO VAS, ELLS TORNEN!

Mobilitza't....

Nous reptes per a les polítiques de Joventut a Granollers

2008-02-23T06:43:00.000-08:00

Article publicat a La Zona Roja, revista de la JSC de Granollers

La legislatura encetada el passat mes de juny a l’Ajuntament de Granollers presenta grans oportunitats en l’àmbit de les polítiques de joventut de la ciutat, plasmades al Programa d’Actuació Municipal presentat per l’alcalde al novembre i que recull les propostes que els militants de la JSC vàrem treballar abans de la campanya i que van ser incloses al programa electoral del PSC. Arrel de la victòria socialista del 27 de maig, tinc el privilegi de defensar aquestes propostes al capdavant de la regidoria de Joventut, on tenim grans reptes que s’han de transformar en realitats per als i les joves de Granollers. Aquest any es posarà en marxa el nou equipament juvenil, el “GRA”, que es trasllada de la seva ubicació actual a un nou espai que ofereix una gran quantitat de recursos i oportunitats en un lloc emblemàtic de la ciutat com és la Plaça de l’Església. Aquest equipament ens permetrà assolir una veritable Oficina d’Emancipació Juvenil a la nostra ciutat que oferti un complet i potent servei d’assessories amb tots els recursos que els joves necessitem, i no només adreçat al jovent granollerí, sino a tot el conjunt de la comarca, reforçant el paper de Granollers com a referent territorial juvenil.

Una altra de les línies d’actuació que des del Servei de Joventut es potenciarà és el suport a les entitats juvenils. Granollers, afortunadament, disposa d’una xarxa d’entitats dinàmica i potent, gràcies en part al teixit associatiu consolidat de la ciutat. Per això creiem que les entitats tenen un paper important i diferencial en molts dels aspectes en els quals l’Ajuntament ha de treballar
per millorar, i què millor que fer-ho de la ma de les entitats. L’oci nocturn és un d’aquests aspectes en els quals les entitats demostren tenir capacitat d’organitzar alternatives reals per al jovent de la ciutat amb la col.laboració de l’Ajuntament. En aquest sentit, i per tal de dotar-les de més recursos, augmentarem en un 50% les subvencions a entitats juvenils durant la legislatura.
És, precisament, l’oci nocturn juvenil una de les preocupacions més importants dels joves de la ciutat. I per això hem d’aprofitar totes les eines de les que disposem per a treballar en tots aquells àmbits en què, en quant a oci nocturn, el fet de ser una administració pública ens permeti entrar. El pacte per a la nit és una de les grans apostes en aquest àmbit per als propers
quatre anys, que, amb la col.laboració de les entitats, els veïns i el propi ajuntament, ens han de permetre detectar els espais disponibles, definir uns criteris d’ús i establir una programació regular i alternativa que respongui a les demandes i propostes dels joves. En definitiva, ens trobem en un moment en què, donat certs factors (nou equipament, nou Pla local de Joventut,
etc.) tenim l’oportunitat de definir, entre tots, quin i com sera el panorama juvenil de la ciutat per als propers anys.

DNit, una aposta per les nits del cap de setmana

2008-01-31T09:11:00.000-08:00

Des d'aquest passat cap de setmana, Granollers té una altra proposta dins de l'encara limitat panorama d'oci nocturn juvenil. DNit és un projecte conjunt entre els serveis de Cultura i Joventut, que pretén crear un circuit de concerts acústics en petit format i d'altres propostes com documentals socials, etc. De moment, neix en "fase de proves" per veure quina resposta té per part de la ciutadania. El primer concert, de Versus, es va realitzar a la Troca el dissabte i, pel que vaig poder comprovar, va tenir molt bona acollida. No dubto en què aquest nou programa tindrà la resposta que desitjem i que, a mig termini, el podrem anar ampliant a diferents espais municipals, com el Nou Gra que disposarà d'un escenari per a petits concerts, i també la freqüència dels concerts, que ara tan sols és d'un al mes. Un altre dels objectius de DNit és promocionar els grups locals i comarcals, tal i com ens va suggerir el Fòrum Jove d'Entitats, que és qui també va llançar la proposta de crear aquest circuit d'oci alternatiu. Aquest programa aporta un gra de sorra més per pal·liar el dèficit d'oci nocturn a la nostra ciutat. Seguirem treballant, aprofitant els recursos i els nous equipaments dels que anirem disposant, per a poder anar oferint cada cop més propostes que responguin a les necessitats i els gustos dels joves, sense deixar de banda a les entitats, veritable motor d'algunes de les grans mogudes i concerts que es realitzen a Granollers durant l'any.

La memòria perduda ...

2008-01-27T12:37:00.000-08:00

Avui he tingut la oportunitat de veure el documental de Bucarest, sobre la vida del polític Jordi Solé Tura, a Mollet del Vallès, amb l'alcalde Josep Mayoral i la regidora Carme Garrido, convidats per l'Ajuntament de Mollet al teatre de Can Gomà. He sortit amb una sensació extranya, que podria definir gairebé com abatut. El documental explica la vida de Solé Tura i, sobretot, es centra en la seva militància clandestina al PSUC i en les posteriors fites que va assolir com a polític, destacant el fet de ser un dels pares de la Constitució Espanyola. Després d'estar durant més d'una hora repassant tota la seva carrera política, realment sorprenent, el documental acaba amb una escena que a qualsevol persona deixa bastant tocat: el seu fill Albert Solé (autor del documental), repassa amb el seu pare fotos dels moments més importants de la seva vida. Solé Tura no és capaç de recordar tot allò i es sorprèn quan el seu fill li explica tot el que ell va fer per aquest país, fruit de l'avançat estat de l'alzheimer que pateix. Durant el documental apareixen altres escenes en les que l'ex-dirigent intenta tararejar, sense aconseguir-ho, la lletra de la Internacional Socialista, i tampoc pot recordar el nom del seu fill ni el de la seva esposa.

Sortint del teatre, he reflexionat molt sobre diverses coses. Una d'elles es l'agressivitat de l'enfermetat de l'alzheimer. Per molt que no hi hagi dolor físic per al malalt, és molt dolorós el fet de contemplar com una personalitat de la seva talla, que tant va fer i tant va lluitar per a recuperar les llibertats en el nostre país i per aconseguir que les generacions d'avui dia poguessim gaudir dels privilegis de la democràcia, estigui en un procés de despersonificació, que el condemna a viure sense recordar qui és ell, què va fer ell i quines són les persones que l'estimen. Una altra cosa que m'ha fet reflexionar, que he comentat amb l'alcalde, és l'enveja del moviment polític i social sorgit entre els anys finals del franquisme i la transició. Avui en dia, els pocs joves que estem ficats en política vivim en una època en la que els congressos del partit es fan en hotels de luxe, les reunions mentre sopem en restaurants i, si donat el cas, anem a una manifestació, podem caminar pel carrer tranquilament , tot cridant pacíficament quatre consignes mentre la policia vetlla per a que tot transcorri correctament. Fa més de 30 anys, tots aquells activistes com en Solé Tura es van deixar la pell i, molts d'ells, la vida i la família per a que avui, la nostra generació, exerceixi aquesta política de despatx i corbata.

Blocs i política

2008-01-26T07:23:00.000-08:00

Torno a la blocosfera empentat, en gran part, per la visita que he realitzat avui a les jornades sobre blocs a Granollers, la Catosfera. He assistit a la taula rodona sobre blocs i política amb quatre ponents de luxe: Lourdes Muñoz, diputada al Congrés i blocaire del PSC, Carles Puigdemont, diputat al Parlament i blocaire de CiU, Raül Romeva, eurodiputat a Brussel·les i blocaire d'ICV i Joan Ridao, blocaire i cap de llista d'ERC a les properes eleccions generals. Tots quatre han destacat la importància de l'interacció que es produeix a la xarxa entre polítics i ciutadans, fet que aproxima la ja de per si distant figura del polític als ciutadans en els dos sentits: el polític pot argumentar les seves postures d'una manera més àmplia i personal a totes les persones que hi accedeixen, i els ciutadans poden tenir contacte directe. Es aquest el fet que més m'ha fet reflexionar i que m'ha animat, per tercer cop (i espero que últim) a tornar a aquest mon i poder expressar tots els meus neguits polítics i, sobretot, explicar tot allò que des del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Granollers estem tirant endavant.