dijous, 31 de gener de 2008

DNit, una aposta per les nits del cap de setmana


Des d'aquest passat cap de setmana, Granollers té una altra proposta dins de l'encara limitat panorama d'oci nocturn juvenil. DNit és un projecte conjunt entre els serveis de Cultura i Joventut, que pretén crear un circuit de concerts acústics en petit format i d'altres propostes com documentals socials, etc. De moment, neix en "fase de proves" per veure quina resposta té per part de la ciutadania. El primer concert, de Versus, es va realitzar a la Troca el dissabte i, pel que vaig poder comprovar, va tenir molt bona acollida. No dubto en què aquest nou programa tindrà la resposta que desitjem i que, a mig termini, el podrem anar ampliant a diferents espais municipals, com el Nou Gra que disposarà d'un escenari per a petits concerts, i també la freqüència dels concerts, que ara tan sols és d'un al mes. Un altre dels objectius de DNit és promocionar els grups locals i comarcals, tal i com ens va suggerir el Fòrum Jove d'Entitats, que és qui també va llançar la proposta de crear aquest circuit d'oci alternatiu. Aquest programa aporta un gra de sorra més per pal·liar el dèficit d'oci nocturn a la nostra ciutat. Seguirem treballant, aprofitant els recursos i els nous equipaments dels que anirem disposant, per a poder anar oferint cada cop més propostes que responguin a les necessitats i els gustos dels joves, sense deixar de banda a les entitats, veritable motor d'algunes de les grans mogudes i concerts que es realitzen a Granollers durant l'any.

diumenge, 27 de gener de 2008

La memòria perduda ...



Avui he tingut la oportunitat de veure el documental de Bucarest, sobre la vida del polític Jordi Solé Tura, a Mollet del Vallès, amb l'alcalde Josep Mayoral i la regidora Carme Garrido, convidats per l'Ajuntament de Mollet al teatre de Can Gomà. He sortit amb una sensació extranya, que podria definir gairebé com abatut. El documental explica la vida de Solé Tura i, sobretot, es centra en la seva militància clandestina al PSUC i en les posteriors fites que va assolir com a polític, destacant el fet de ser un dels pares de la Constitució Espanyola. Després d'estar durant més d'una hora repassant tota la seva carrera política, realment sorprenent, el documental acaba amb una escena que a qualsevol persona deixa bastant tocat: el seu fill Albert Solé (autor del documental), repassa amb el seu pare fotos dels moments més importants de la seva vida. Solé Tura no és capaç de recordar tot allò i es sorprèn quan el seu fill li explica tot el que ell va fer per aquest país, fruit de l'avançat estat de l'alzheimer que pateix. Durant el documental apareixen altres escenes en les que l'ex-dirigent intenta tararejar, sense aconseguir-ho, la lletra de la Internacional Socialista, i tampoc pot recordar el nom del seu fill ni el de la seva esposa.

Sortint del teatre, he reflexionat molt sobre diverses coses. Una d'elles es l'agressivitat de l'enfermetat de l'alzheimer. Per molt que no hi hagi dolor físic per al malalt, és molt dolorós el fet de contemplar com una personalitat de la seva talla, que tant va fer i tant va lluitar per a recuperar les llibertats en el nostre país i per aconseguir que les generacions d'avui dia poguessim gaudir dels privilegis de la democràcia, estigui en un procés de despersonificació, que el condemna a viure sense recordar qui és ell, què va fer ell i quines són les persones que l'estimen. Una altra cosa que m'ha fet reflexionar, que he comentat amb l'alcalde, és l'enveja del moviment polític i social sorgit entre els anys finals del franquisme i la transició. Avui en dia, els pocs joves que estem ficats en política vivim en una època en la que els congressos del partit es fan en hotels de luxe, les reunions mentre sopem en restaurants i, si donat el cas, anem a una manifestació, podem caminar pel carrer tranquilament , tot cridant pacíficament quatre consignes mentre la policia vetlla per a que tot transcorri correctament. Fa més de 30 anys, tots aquells activistes com en Solé Tura es van deixar la pell i, molts d'ells, la vida i la família per a que avui, la nostra generació, exerceixi aquesta política de despatx i corbata.

dissabte, 26 de gener de 2008

Blocs i política


Torno a la blocosfera empentat, en gran part, per la visita que he realitzat avui a les jornades sobre blocs a Granollers, la Catosfera. He assistit a la taula rodona sobre blocs i política amb quatre ponents de luxe: Lourdes Muñoz, diputada al Congrés i blocaire del PSC, Carles Puigdemont, diputat al Parlament i blocaire de CiU, Raül Romeva, eurodiputat a Brussel·les i blocaire d'ICV i Joan Ridao, blocaire i cap de llista d'ERC a les properes eleccions generals. Tots quatre han destacat la importància de l'interacció que es produeix a la xarxa entre polítics i ciutadans, fet que aproxima la ja de per si distant figura del polític als ciutadans en els dos sentits: el polític pot argumentar les seves postures d'una manera més àmplia i personal a totes les persones que hi accedeixen, i els ciutadans poden tenir contacte directe. Es aquest el fet que més m'ha fet reflexionar i que m'ha animat, per tercer cop (i espero que últim) a tornar a aquest mon i poder expressar tots els meus neguits polítics i, sobretot, explicar tot allò que des del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Granollers estem tirant endavant.