dissabte, 26 de desembre del 2009

CiU i PP, en contra de la Sala de Concerts de Roca Umbert

El passat 22 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Granollers va aprovar la sol·licitud de recursos del Fons Estatal per a la Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), que permetrà a l’Ajuntament rebre uns 6,5 milions d’euros per tal d’executar projectes d’inversió. De les 25 actuacions que el govern de la ciutat executarà amb aquest fons, la més important, en la que s’invertiran més de 2 milions d’euros, és la Sala de Concerts de Roca Umbert. Aquesta era una de les actuacions més reclamades pels grups de música de la ciutat i les entitats juvenils.

Granollers és una ciutat de llarga tradició en la creació artística i musical. I el govern de la ciutat ha apostat clarament en la seva promoció i foment, a través de diversos esdeveniments i equipaments que l’Ajuntament ha impulsat. Aquesta sala suposa un salt endavant en aquest sentit, anant més enllà i dotant a la ciutat d’un espai per a la música en directe com a porta d’entrada a l’actuació de molts grups musicals novells de Granollers i comarca, que permeti el contacte en viu amb l’artista, a més de posar a l’abast de les entitats de la ciutat l’organització d’activitats en aquest equipament .D’altra banda, la nova Sala de Concerts forma part del desenvolupament del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts, que pas a pas, amb la posada en marxa d’equipaments com aquest i sumat als ja existents com els bucs d’assaig, es va convertint en una realitat.

En el transcurs del Ple, els grups municipals de CiU i el PP van qüestionar la necessitat d’invertir aquests diners en una Sala de Concerts. Des de la Joventut Socialista volem recolzar la decisió del govern socialista, i alhora mostrar la nostra disconformitat amb els grups municipals de CiU i el PP en la seva oposició a la Sala de Concerts. Creiem que és una postura rància i d’esquenes als joves i les seves necessitats. Ara, com els mateixos grups argumentaven al Ple, hi han altres prioritats com la crisi econòmica que ens afecta. En altres moments, argumentaran altres cojuntures per tal de no invertir aquests diners en un equipament d’aquestes característiques. I l’hora dels joves, quan arriba? Trobem encertada la decisió del govern d’apostar per la cultura local i la música en viu en directe amb la posada en marxa d’aquest nou equipament. De ben segur que el gran nombre de grups que assaja als bucs de Roca Umbert, i l’encara més gran nombre de persones que gaudeix amb la música en viu agraïran poder disposar a la nostra ciutat d’una Sala de Concerts llargament reivindicada.


Joventut Socialista de Catalunya

Agrupació de Granollers

divendres, 18 de desembre del 2009

La ILP en contra de les corrides de toros tira endavant



Bravo pels 67 diputats del Parlament de Catalunya que aquest matí han votat a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha presentat la Plataforma 'Prou!' per a abolir les corrides de toros a Catalunya.


S'han escoltat molts arguments, a favor i en contra, per part de detractors i defensors d'aquest anomenat 'espectacle nacional'. S'ha escoltat per part dels defensors que forma part dels costums, la cultura, les tradicions, etc. A mi l'únic argument que em serveix i que sempre he utilitzat és el fet de que no podem considerar com a espectacle presenciar en directe la mort d'un animal. Trobo que és un espectacle de societats retrògades, un fet que empobreix la cultura i que ens fa a alguns avergonyir-nos de les tradicions d'aquest país.


Per altra banda, és molt incoherent tenir una llei catalana de protecció d'animals que atorgui drets als conillets i els gossets, que reconeix en el seu articulat que els animals són éssers físicament i psicològicament sensibles i tipifiqui les sancions per maltractament o males conductes amb animals, i alhora es permeti que els braus puguin morir de manera cruel, en una lenta agonía que representa tot un espectacle contemplat i adulat per aquells qui acudeixen a una plaça de toros.


Aquest matí, al Parlament, s'han escoltat arguments de tot tipus per part dels diputats dels diferents grups parlamentaris. El PSC donava llibertat de vot als seus diputats, fet que no questiono i que respecto. El que si que poso en dubte és l'encert en el discurs del company diputat David Pérez, que parlava en nom del nostre grup parlamentari i que s'ha declarat 'taurí'. Pérez argumentava que no es podien prohibir les minories solsament pel fet de ser minories, i apel·lava a la llibertat de la gent per acudir a aquell tipus d'espectacle que més li agradi. No crec que el company David Pérez hagi representat, amb les seves paraules, el sentir de molts militants del PSC. Som molts els que pensem que no és qüestió de llibertat, no és qüestió de prohibir per prohibir, és el fet d'abolir d'una vegada per totes un acte cultural que consisteix en torturar un animal. És evident que hi ha gent que li agrada veure corrides de toros (no sona gaire bé, però segons TV3, es diu 'corrides'), però aquesta gent també ha d'entendre que allò que li suposa un gaudi per a ell, és un maltracte per un animal que sent i pateix.


En definitiva, estem en el camí de, a través dels processos parlamentaris que ara pertoquen, prohibir definitivament els toros a Catalunya. Un cop més, els catalans i catalanes demostrem que volem formar part d'una societat avançada, moderna i civilitzada. Molts, ara, utilitzaran aquest fet com a arma política, argumentant que els catalans rebutjem aquesta festa pel simple fet de considerar-se típica espanyola, ficant-ho al mateix sac que les consultes independentistes. Res més allunyat de la realitat... Les Illes Canàries, l'any 1991, ja van vetar les corrides de toros en aquesta comunitat autònoma. Catalunya ho farà, espero, 19 anys més tard.


Jo no sóc independentista, és ben sabut. I no rebutjo la cultura tradicional espanyola. Tot el contrari, admiro l'art dels ballarins de flamenco i sevillanas i considero que la diversitat de tradicions i folklore d'Espanya ens fa un Estat molt més ric culturalment. Però no tolero que la nostra societat consideri un espectacle 'una tradició cultural' que es basa en matar un animal.

Així que endavant, diputats i diputades del Parlament, tenim a tocar el somni de no veure mai més patir un animal a una plaça de braus a Catalunya.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Octubre... 8 mesos per a l'estiu


La rutina m'ha tornat a atrapar... I crec que ara, la meva queixa és pur vici. No és la manca de temps, ni l'excés de responsabilitats, tasques i obligacions el que em fa remugar. Simplement és el fet d'haver viscut un dels millors estius de la meva vida, amb gent realment increïble que coneixia, que he conegut i que he pogut conéixer amb més profunditat. Tornar a la rutina després d'un estiu així és aterrador. L'única cosa que voldria en aquests moments es escaparme, ben lluny, amb aquells que estimo...

diumenge, 2 d’agost del 2009

Vacances ... ??

Ja gairebé donava per mort el meu bloc, i avui m'he tornat a inspirar. Ho he fet recordant un moment ara fa tot just un any, que vaig escriure una entrada al bloc parlant sobre les vacances que encetava i valorant el curs polític. I m'he animat a escriure perquè aquest matí m'he dedicat a fer el mateix que vaig escriure aquell dia.

En el moment d'escriure aquella entrada em trobava al despatx de l'Ajuntament, aleshores a l'edifici institucional de La Porxada, i em dedicava a tancar temes pendents abans de marxar de vacances a Tenerife. Era un dia a la tarda, i recordo perfectament, i així ho vaig escriure, el soroll dels nens i nenes jugant a la Plaça Negra, que era la vista del meu antic despatx. Estava content, per marxar i per tot el que havía donat de sí el curs.

Avui, la situació ha canviat una mica. En primer lloc, el meu despatx ja no dóna a la Plaça Negra, avui em trobo al despatx del nou edifici del GRA, i tot just observo des de la finestra la gent (poqueta) que entra i surt de l'església per la missa de diumenge. En segon lloc, les vacances que m'esperen a partir de demà no són tan idíliques com les de l'any passat. No marxo a alguna platja paradisíaca de l'arxipèlag canari a rostir-me al sol i desconnectar de tot, sinó al poble, a la caseta que tenim a Puente de Génave, província de Jaén, i vaig precisament a connectar, a iniciar un període d'estudi intens allà per tal de recuperar la gran quantitat d'assignatures que aquest any no he aprovat a la Universitat. El mes de juliol ja he procurat que fós la 'desconnexió' i les vacances reals d'aquest 2009. La setmana intensa, curta, i inoblidable viscuda a un càmping a Creixell (Tarragona) amb els amics de la Universitat ha estat l'únic període en el qual he pogut gaudir del no fer res, l'activitat que hauria de predominar durant les vacances de tot estudiant. La resta del mes ha servit per seguir fent feina a l'Ajuntament i a les tasques de la Joventut Socialista de Catalunya, destacant especialment la meva elecció com a Primer Secretari de l'agrupació de Granollers i l'aprovació dels plans de treball de l'executiva de la Federació del Vallès Oriental, en la qual tinc l'honor de ser-hi com a Secretari de Relacions Institucionals i Associacionisme.

Així que l'agost es presenta prou dur... la meva estada a Jaén ha de servir per engegar la maquinària d'estudi que m'ha de dur a aprovar, espero, un bon grapat d'assignatures si l'any que vé vull anar més tranquil i, de pas, poder seguir gaudint de la companyia dels meus amics amb els quals he compartit aquests primers dos anys de carrera. Sort en tinc de la Festa Major de Granollers, que tot just se'm presenta com l'horitzó desitjat, com l'impass entre estudi i estudi que servirà per gaudir d'una de les millors festes de Catalunya amb la gent d'aquí i d'allà.

Per cert, repassant tota la paperassa acumulada a la taula del meu despatx, me n'adono que dintre de dos mesos farà un any que es va inaugurar el nou equipament juvenil de Granollers, el GRA. I estic prou satisfet del primer any, que com no podia ser d'altra manera, ha servit per engegar tot un procés de posada en marxa d'un equipament amb les dimensions suficients com per afirmar que aquest procés no ha acabat. Així que encara ens queden objectius i reptes pendents a assolir en aquest equipament, qüestions que també hauran d'estar en la meva agenda de tasques per a aquest mes d'agost. Tot i així, la feina feta durant aquests deu mesos ha estat prou satisfactòria, donant vida a aquest equipament, de referència a Catalunya en les polítiques de Joventut, amb multitud d'activitats i iniciatives, sorgides tant des del propi Servei de Joventut de l'Ajuntament com dels joves que cada dia omplen els racons d'aquest edifici.

Avui, l'equipament ja és tancat fins a la Festa Major, i resto jo sol, enviant mails i endreçant papers com un boig, trobant a faltar les bromes i les converses amb els dinamitzadors, els tècnics i el personal de l'edifici, o els crits dels nois que fan servir alguna de les aules, o la música dels joves que, molt a prop del meu despatx, assajen breakdance amb freqüència.

Avui, el GRA està sol i buit, 960 m2 de foscor i silenci que, no us enganyaré, em fan una mica de por al estar jo tot sol. Però a partir del 24 d'agost, l'equipament es torna a posar en marxa, i amb la feina i la il·lusió del personal del Servei, i les iniciatives i la empenta dels i les joves de Granollers, el curs vinent aquest edifici ha de tornar a tenir tota la vida que durant aquest any ha començat a tenir. Ens queda molta feina per fer... però estic convençut que anem pel bon camí!

Molt bones vacances a tots... A aquells que gaudireu d'un agost de sol, platja, muntanya o relax... i a aquells que, com jo, ens haurem de posar les piles cara al setembre.

Ens veiem a Granollers per la Festa Major!

dijous, 19 de març del 2009

Vertígen...

Fa prop de 6 mesos que no actualitzava el blog... I és que ja fa molt que el temps se m'escapa, em rellisca de les mans, no puc controlar-ho... Tinc la sensació que algú m'ha posseït, s'ha apoderat del meu temps, i alhora m'ha desposseït de la meva capacitat de decidir a què dedico les meves hores, minuts i segons. Aquesta sensació de vertígen, de veure que els dies passen i passen i que no ets capaç de controlar, es va establir dins meu ja fa molt temps, i no sembla decidida a marxar... i això em posa molt trist.

Tot plegat, voldria que els dies tinguessin 48 hores. I així poder tenir una estona per endreçar les piles de papers que se m'acumulen a la taula del despatx. Podria, també, passar més estona amb els meus nebots, l'Oriol i la Mireia, i compartir amb ells l'aventura de crèixer i fer-se grans. També podria prendre un café o, simplement, tirar-me hores voltant pel centre de Granollers amb l'Aida, que fa molt temps que no ens veiem i sé que em necessita, com jo la necessito a ella. O anar a sopar amb ella, afegint-se l'Aroa, en Josemi i la Gemma, i que aquests sopars no es repetissin tan sols d'aniversari en aniversari. També voldria poder veure més sovint a l'Aitor, i tenir converses més enllà d'una quedada protocolària perquè toca, perquè ja feia massa que no ens veiem... i que hi vingués la Mire, la meva Vallvi, que ja fa molt que tampoc sé res d'ella. Si els dies tinguessin més hores, molt probablement podria dedicar-li més temps a la Universitat, i treure'm segon de carrera d'una tacada, fent les lectures i seminaris corresponents, poguent disposar d'hores per a passar apunts i, evidentment, estudiar. També podria passar més temps amb la gent de la Universitat, i fer un cafè, anar al centre de compres o simplement seure i parlar amb la Tirado, amb la que m'hi estaria hores, o que la Sans m'expliqui com li ha anat el cap de setmana, que en Max em parli durant hores de la qüestió més banal i, a més, no ens hi posem d'acord, o parlar amb l'Eli del Vallès Oriental, escoltar les converses surreals de la Nuriot, jugar a cartes amb la Berta, l'Arnau i la Júlia, o comentar la jugada dels programes del cor amb la María Titos. També podria fer un cafè de més de 20 minuts al Pikako (Pikachu per mí) amb en Guillem i l'Oriol, parlant d'actualitat política, de la universitat, de Vilassar, de Canovelles o de Granollers, per acabar parlant de la cosa més absurda que puguis debatre entre tres universitaris. Si els dies tinguessin més hores, aniria més nits al Paco, més tardes de compres i més matins a Can Nadal amb el Marc Toro, no ho dubto. I aniria, també, a fer excursions de cap de setmana a qualsevol indret que suposi sortir de la rutina granolleril amb la Marta, el Pol i la Judit, i xerrar, jugar i riure fins a no poder més. Quedaria, per fí, amb el Miguel, per recordar molts dels millors moments que he viscut en la meva vida, amb ell i gràcies a ell, en una quedada que tenim pendent des de fa massa temps. Probablement, també veuria més al Raúl, que ho ha sigut tot i ara gairebé ja no és res, perquè el temps i la distància construida ho ha destrossat. M'aniria amb la Marta Compan, no sé ni on ni a què fer, només a gaudir de la seva companyia, i a escoltar com li va la vida amb la seva dolça veu. I m'estaria dies jugant al capitalista sense parar, amb les bessones Rendo, i entre partida i partida, cafè i cafè, i piti i piti, ens explicaríem històries i anècdotes com sempre hem fet. I aniria més sovint a Vic, i jugaria amb el meu cosinet Arnau a allò que ell vulgués, que probablement seria futbol. I llegiria molts llibres, tants com les dotzenes que en tinc pendents als prestatges de casa. I veuria pel·lícules, tantes com les dotzenes que també en tinc pendentes...

I faria moltes altres coses i veuria a molta altra gent que ara no recordo ja que el temps torna a fer de les seves, i m'obliga a deixar d'escriure per marxar, sortir de casa i no tornar fins la nit, quan estigui tan exhaust que ni m'enrecordaré d'allò que ara escric per veure si algú m'ha deixat algun comentari...

Desgraciadament, els dies no tenen 48 hores.