dilluns, 29 de setembre del 2008

Un nou equipament per a noves idees


Article publicat al diari El 9 Nou (26/9/2008)

Fa més de 25 anys, en el mateix indret on s’ubica el nou Gra, van néixer les primeres polítiques de joventut democràtiques de la ciutat, amb el primer equipament juvenil que pretenia promoure la participació dels joves en tot allò que els afecta i tractar els problemes que aleshores els afectaven. Ara tornem als orígens amb el mateix nom, Gra. Un nom que ha acompanyat als diversos equipaments juvenils de la ciutat al llarg de tota la etapa democràtica.
Els joves constituïm un grup social amb característiques pròpies, problemes i preocupacions concrets, i que requerim, també, d’accions concretes. A Granollers, som prop de 18.000 joves d’entre 12 i 29 anys. Així, els joves formem un sector molt ampli, amb diferents expectatives, diferents interessos i distribuïts de forma heterogènia i desigual per tota la ciutat. No podem obviar l’important paper que juguem els joves en la nostra comunitat. Tal i com va dir Kofi Annan, exsecretari general de la ONU: “Una societat que aïlla als seus joves, està condemnada a dessagnar-se”. La joventut d’avui dia tenim la sort d’estar molt més preparada, tenim les idees més clares i ens hem convertit en una força que mereix ser escoltada. Els joves som una font inesgotable de desenvolupament, canvi i progrés.

Molts cops, però, la societat ofereix una imatge desvirtuada i falsa del jovent. La societat actual, que viu immersa en un món que es mou a cop mediàtic, genera estereotips negatius sobre els joves, relacionant-nos amb la delinqüència, l’abús de drogues i la violència, quan la realitat és que la gran majoria dels joves no participem d’aquest tipus d’activitats. És per això que vull reivindicar el paper actual de la joventut. Els joves som, sens dubte, un referent social en el desenvolupament de funcions que suposen una potenciació dels valors i models que resulten positius per a la població en general. Els joves granollerins, i això és molt important, tenim clar que volem un model de convivència democràtic, estructurat amb els valors d’igualtat, justícia, solidaritat i llibertat. En aquest sentit, és imprescindible, per una banda, dur a terme tots
aquells plans i programes orientats a millorar la seva qualitat de vida, i, per l’altra, posar al seu abast totes les eines necessàries per a que puguin desenvolupar el seu projecte de vida des de l’igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i de decisió i l’autonomia plena. La promoció i impuls dels joves en les diferents tasques socials que impliquen l’exercici de la ciutadania és una obligació ineludible de tota la nostra societat.

Aquells qui tenim la responsabilitat en polítiques de joventut en les administracions públiques hem de ser conscients del dinamisme i la singularitat d'aquest sector de la població. No ens podem conformar amb oferir serveis i polítiques de manual, hem de tenir clara la fotografia de la realitat social juvenil per a poder tirar endavant projectes, ambicions i iniciatives que els joves necessiten. I per això, convidem als joves a apropar-se a l’Ajuntament i treballar conjuntament. Ara posem a l’abast de la joventut un nou equipament, fent un salt endavant en la qualitat dels nostres serveis, destacant l’importància del paper que fan els joves a l’hora de tractar els seus problemes i augmentar les seves oportunitats de participació en la societat. Perquè la generació actual de joves granollerins, la que es farà seu el nou Gra, i tots els que venen, és la que promourà l’impuls definitiu de transformació econòmica, social i cultural de la nostra ciutat.

El nou Gra constitueix, per tant, un edifici que ha de fer possible tot allò que els joves vulguin imaginar. Ara és l'hora de canviar dinàmiques, trencar barreres i no establir-nos límits. Tenim les idees, les hem convertit en projectes concrets, i ara tenim un magnífic equipament on portar-les a terme.

Carles Cabanillas
Regidor de Joventut
Ajuntament de Granollers

divendres, 22 d’agost del 2008

Festa Major de Blancs i Blaus, Granollers 2008


Granollers és una ciutat en la qual, durant l'any, la vida transcorre com a qualsevol altre ciutat de la seva magnitud: és prou gran com per a passar inadvertida i prou petita com per a conèixer i saludar la gent pel carrer i no sentir-te sol.


Però, des de fa 25 anys, durant l'última setmana d'agost, els granollerins i granollerines es transformen. Aparquen les seves unions i diferències i s'aboquen amb una passió desenfrenada o bé a la follia blanca o bé a la fúria blava. Els carrers de Granollers s'inunden de gent amb mocadors blancs i blaus i no hi ha cap racó de la ciutat que no quedi impregnat de festa.


Encara no hi ha ningú que pugui dir per què és d'un color o és d'un altre... El cert és que la Festa Major es converteix en una rivalitat sana i harmoniosa entre les dues colles, Blancs i Blaus, Blaus i Blancs...


Aquells que estem implicats en alguna de les colles o qualsevol dels granollerins que es posa el mocador del seu color al coll, gaudim de la festa al 100% i animem a la nostra colla amb totes les forces, esperant que l'últim dia de la Festa, el veredicte doni la victòria al nostre color.


Demà donem l'inici a la nostra Festa Major, diumenge els Blaus (guanyadors de la FM del 2007) reptarem als Blancs a la victòria d'aquest any, i, tot just quan acabi l'acte, sonarà per primer cop "La Guimbada", l'himne de la festa, que ens permet, per fi, posar-nos per primer cop el mocador de la nostra colla, i encetar set dies d'emoció, gresca i participació, vivint-los intensament en blanc i blau.


Per tot això, no és casualitat que la Festa Major de Blancs i Blaus sigui considerada una de les festes populars de nova tradició més importants de Catalunya. Ens veiem pels carrers de Granollers... ;)


Visca els Blancs!
Visca els BLAUS!
Visca la Festa Major de Granollers!

TOTUS... BLAUS!


A Granollers tothom és blau...
Potser només hi faltes tú...
Un mocador i un bon porró...
I ja ets un blau, i ja ets un blau... ai quin sarau! :D


http://www.blancsiblaus.cat/

dimecres, 6 d’agost del 2008

Final del curs... per fi, vacances!


Són les 20.30 hores del 6 d'agost... Estic al meu despatx de l'Ajuntament, a la Porxada, escoltant des de la finestra la remor dels nens jugant a la Plaça Negra. Hi trec el cap i el primer que veig és la peculiar estatua del Patufet, assegut, mirant en direcció al despatx... Estic neguitós, falten dos dies per marxar de viatge i he vingut a assegurar-me que no m'oblido res, repasso els mails assegurant-me que tots els temes pendents estan tancats i miro llibres i dossiers que em puguin ser útils per portar-me a la maleta els documents necessaris per repassar i encarar el proper curs amb més forces que mai.


Un document imprescindible que portaré a la maleta de Tenerife és el PAM, el Programa d'Actuació Municipal per a la legislatura 2007-2011. En aquest document figuren els nostres compromisos electorals dels últims comicis, els quals conformen el full de ruta del Govern de Granollers per al mandat. Me l'emporto per tenir la certesa de que, en aquest curs 2007-2008 s'han anat engegant totes aquelles coses que, pel timming establert, haurien d'estar en marxa i, evidentment, per començar a pensar en totes aquelles coses que aquest dossier diu que haurem de fer al 2009.


Quan, en alguna de les platges de sorra negra, torrat al sol, em llegeixi el PAM, podré fer un balanç exhaustiu del què ha donat de si aquest curs 2007-2008 en la regidoria de Joventut de Granollers que tinc la responsabilitat de dirigir. No em cal, per això, llegir el PAM per sortir avui de la porta de l'Ajuntament amb la profunda convicció de que, aquest any, hem fet les coses bé. Estem a punt d'inaugurar un equipament juvenil, el GRA, que per la seva magnitud i ubicació, constituirà un referent imprescindible pels joves de Granollers, que espero omplin d'il·lusions i projectes aquest edifici. Portem ja mesos lligant i tancant tots els temes que pengen per a la posada en marxa d'un equipament d'aquestes característiques. L'obra està finalitzada, la clau ja la tenim a la regidoria de Joventut i tan sols falta obrir les portes, el proper 27 de setembre.


Per altra banda, aquest curs m'ha deixat, personalment, una satisfacció per haver realitzat amb èxit moltes iniciatives i projectes: el Musik'n'Viu, consolidat i treballat, com sempre, de la mà de les entitats ... el Evolution Europe 2008, campionat europeu de breakdance, amb la magnífica organització per part de l'entitat StreetStylers, l'Exfi, la festa dels Instituts, il·lusió i empenta adolescent per a finalitzar les classes al juny... el talent i les ganes demostrades en l'obra de teatre dels joves del Cumella, la creativitat i ambició dels nois de l'Originàlia, el mercat d'art jove de Granollers, la gran efemèride de l'any: el 50è aniversari de dues entitats referents i cabdals en l'àmbit del lleure i l'associacionisme a Granollers: Colònies Sant Esteve i Escoltes Sant Esteve... el talent i creativitat, també, de tota la colla de grafitteros que han ajudat, durant aquest curs, que el projecte Graffnollers tingui un èxit brutal, un ressó més enllà de la nostra ciutat i que ens permet afirmar que aquest projecte és pioner i referent per a d'altres ciutats com la nostra. Sense oblidar tampoc, la gran feina realitzada pels membres de l'equip de l'equipament juvenil GRA: Sònia, Sandra, Vane, Xavi, Sergi i, durant un temps, Jenni... que han proposat, executat i treballat gran quantitat d'iniciatives i projectes i han fet una tasca magnífica en les dinamitzacions als instituts i als barris. També, a destacar, la feina dels tècnics municipals del servei de Joventut: la Marta i l'Isidre, que han patit i han treballat de valent per a poder culminar totes les iniciatives que des del Servei de Joventut tirem endavant. A tots ells, moltes gràcies... Amb gent com aquesta, un regidor pot marxar tranquil de vacances i encarar el curs vinent amb il·lusió i empenta.


En definitiva, escric aquestes línies en els meus últims minuts a l'Ajuntament abans de marxar i no tornar durant uns quants dies... una mena d'acomiadament 2.0 d'aquest curs. Ara, vacances, i, entornant, a gaudir de la nostra Festa Major i, després, a preparar la sonada inauguració del nou GRA.


Bones vacances!

diumenge, 20 de juliol del 2008

11è Congrés del PSC: Quin cap de setmana!


M'acabo de despertar de la llarga migdiada després d'haver finalitzat l'11è Congrés del PSC, al qual hi he assistit durant tot el cap de setmana. No sé si serà el moment, amb el cansament encara acumulat, de fer valoracions de com ha anat el nostre cónclave, però en tot cas no em vull estar de dir quatre coses sobre el què ha donat de sí el cap de setmana, i, de pas, actualitzar el blog, que ja tocava!


El titular, cap sorpresa: el company José Montilla ha estat reelegit Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya amb un 96% de recolzament dels delegats i delegades presents a l'11è Congrés del PSC. Entre les sorpreses, la que ens va donar ahir el president Montilla al proposar l'històric dirigent Isidre Molas com a nou president del PSC, un càrrec més simbòlic que no pas executiu, com el de la vicepresidència, que torna a ocupar Manuela de Madre. Altres novetats han estat, evidentment, alguns noms de l'executiva que avui s'ha aprovat amb una àmplia majoria: els nous noms de l'executiva són aquests: Jordi Hereu (política municipal), Imma Moraleda (polítiques de la dona), Jaume Collboni (programes i acció sectorial) Laia Bonet (desenvolupament estatutari), Pere Navarro (universitats i recerca), Consòl Prados (immigració i integració) i Núria Parlón (solidaritat i cooperació). Després com a secretaris nacionals sense cap "delegació" específica, han entrat una bona pila d'alcaldes d'arreu de Catalunya per equilibrar la representació territorial: Tarragona, Reus, Lleida, Salt, Vilanova i la Geltrú, etc. Finalment, la nostra comarca manté la seva bona representació a l'executiva amb el meu company d'equip de govern a Granollers i Diputat al Parlament, Jordi Terrades (Medi Ambient), i amb la consellera Montse Tura (Cultura i Audiovisual).


En quant a les conclusions a les quals han arribat les quatre comissions i, en definitiva, a l'actualització i posada al dia de la nostra ideologia, uns quants aspectes a destacar:

- Es reconeix el dret a vot als immigrants en les eleccions municipals.
- Canvi de model energètic: hem d'avançar cap a les energies renovables, més sostenibilitat.
- Les vegueries com a model territorial.
- Clara posició en contra de la directiva europea de 65 hores.
- Utilització del vot electrònic en eleccions internes (primer pas...)
- Aposta clara per la tecnologia 2.0: el PSC com a referent a la xarxa.
-Creació d'una Conferència Oberta per forçes progressistes (la rèplica de Montilla a la Casa Gran de Mas).

Finalment, un dels reptes més importants que s'han plantejat i el qual jo assumeixo en tant que jove dirigent socialista i càrrec institucional, és l'objectiu de presentar als joves el PSC com un partit que pot estar governant i, alhora, ser un partit que reivindiqui una transformació social. El PSC, per molts joves, ha de deixar de ser el partit dels pares per passar a ser un partit en el qual vegin reflectides les seves inquietuds i els seus anhels.


Finalment, avui, a la clausura, he denotat una gran distància entre els presidents Montilla i Zapatero. L'últim ha assegurat que hi haurà un bon acord de finançament i que l'Estatut es desenvoluparà correctament. El primer, lluny de les bones intencions i les bones paraules, ha expressat perfectament allò que els socialistes catalans tenim com a objectius principals: l'Estatut està refrendat pel poble català, és la nostra llei, i també la de Zapatero, i, com li ha recordat Montilla, ell també el va votar i és la seva obligació desenvolupar-ho correctament. En quant al finançament, el president de la Generalitat ha tornat a dir que "no li agrada la música que sona en aquests primers compassos del finançament", recordant al presidente que ell ja sap quina és la nostra partitura, la dels catalans, reclamant-li així el compliment de les nostres exigències. Així que el debat està servit... Mai havia vist una tensió en l'ambient tan forta entre els dos presidents com la d'avui en la clausura del congrés. Ni tan sols en temps de l'enyorat company (molt enyorat per mí), Pasqual Maragall.


En definitiva, ha estat un congrés tranquil, sense ensurts, amb un impuls polític important pel PSC, que es referma en les seves conviccions catalanistes i progressistes, remarcant la justícia social com a eix prioritari de les nostres polítiques, i sobretot, deixant clar que som el partit que advoca per la centralitat i que, com deia el lema del Congrés, defensem La Catalunya que sap on va.


Bona feina companyes i companys socialistes! Enhorabona i força als nous membres de l'Executiva!


Visca Catalunya Socialista!

diumenge, 29 de juny del 2008

Sobre "la roja" i altres qüestions


Confesso que tinc un problema: relaciono inconscientment política i esport, sempre... Sé que està malament, però no ho puc evitar. Quan veig l'afició madridista amb les banderes espanyoles amb el toro sempre penso que deuen votar al PP i ràpidament m'entra un sentiment de repugna. I així amb moltes altres situacions... Però, quan juga la selecció espanyola, doncs, que voleu que us digui, jo vull que guanyi perquè, a part de ser català i catalanista declarat, doncs també tinc un sentiment arrelat a l'Estat Espanyol ... Per això em costa veure aquests dies a la televisió tots aquests personatges que ara acaparen gairebé tota la programació com el famós Manolo el del Bombo i tota aquesta gent amb càntics excessivament patriòtics. Sempre acabo pensant que, al cap i a la fí, ells recolzen al mateix equip que jo: a la selecció espanyola... pero jo no sóc així... i, ai! pobre de mi que digui aquí, a Catalunya, que vull que guanyi Espanya, perquè ràpidament em relacionaran amb tots aquests exaltats que no veuen més enllà dels colors de la "rojigualda" i que els porten a fer comentaris i comportaments fora de lloc i totalment nacionalistes (espanyols).



Lamento profundament tot aquest circ mediàtic exageradissim que s'ha muntat envers la classificació espanyola per a la final de l'Eurocopa. Si no haguèssim d'empassar-nos cada dia els comentaris dels Camacho, Lama, Carreño i cía sobre la millor selecció de la història del futbol universal (bla, bla, bla...) i els posteriors: viva España! el orgullo nacional ... i tot el que ve després de cantar un gol, probablement fossin molts més aquells que simpatitzarien amb la idea d'animar i recolzar la selecció espanyola. Evidentment, aquella gent més sensibilitzada amb les autonomies i el reconeixement de les nacions que conformem l'Estat Espanyol, avui no voldrà que s'els relacioni amb tota aquesta afició que hem vist durant tot el torneig.



Això si, avui, que guanyi Espanya... Perquè han jugat d'una manera esplèndida durant tota l'Eurocopa i perquè, caram! també sóc espanyol...

dimecres, 18 de juny del 2008

Nova directiva europea laboral: retrocedint a passes de gegant



La setmana passada, la majoria de ministres de Treball de la Unió Europea van acordar ampliar la jornada laboral a 65 hores, a excepció, entre molt pocs altres, del ministre de treball espanyol, Celestino Corbacho, que s'hi va abstenir (bé podria haver votat amb un NO rotund, aquesta bestiesa s'ho mereix). La mesura, només sentir-la, em va causar esgarrifançes... La humanitat i, sobretot, el moviment obrer, ha lluitat durant dos segles per anar reduïnt progressivament la jornada laboral en pro del benestar dels treballadors i la concil·liació de la vida laboral i familiar. Resulta que ara ens carreguem d'una volada tot aquest esforç i aquesta lluita per part de sindicats i altres agents socials. El primer que vaig pensar va ser que aquesta mesura era fruit d'una preocupació que fa mesos que m'angoixa: la progressiva "dretanització" dels països europeus: Merkel a Alemanya, Sarkozy a França, Berlusconi a Itàlia i altres líders neo-cons que abunden pels Estats membres de la UE ... Però, coïncidint amb unes jornades de la JSC a Mollet del Vallès sobre la lluita obrera a la comarca, vaig poder reflexionar, escoltar i compartir sobre aquest fet amb gent dels sindicats i la qüestió és realment preocupant.

Per una banda, la mesura trenca l'esforç de la unió dels treballadors i la seva lluita constant per aconseguir els convenis col·lectius que fins ara gaudeixen, ja que ara el treballador podrà negociar directament amb l'empresari la durada de la seva jornada laboral, cosa que perverteix el sindicalisme i el seu esperit d'unió per reclamar i preservar els seus drets en una lluita col·lectiva.

Per altra banda, això pot generar discriminació entre els propis treballadors. Anem a posar com a exemple el cas d'un empresari que busca un empleat per a treballar al seu negoci i té dos candidats: un home que s'ofereix a treballar 55 hores setmanals perquè el seu temps lliure i les seves poques obligacions li permeten, i per un altre costat un pare de família que, degut a les seves responsabilitats, només pot treballar les 40 hores de rigor. Què farà l'empresari? Evidentment, optar per la persona que li assegura que podrà treballar més quan el negoci ho requereixi. Això crea una discriminació i més dificultats d'accés al mercat laboral envers la gent que ha de concil·liar la seva vida laboral amb la familiar, per no posar més exemples d'altres casos en els quals es dongués una situació similar de discriminació per altres perfils de treballadors.
Un altre problema que pot suposar és que el fet de que hi hagi treballadors que puguin treballar fins a 25 hores més a la setmana, pot suposar que en una empresa, al tenir treballadors que puguin realitzar fins a la meitat de la jornada d'un altre, les reduccions de plantilla siguin molt nombroses... I qui serien els més afectats? Altre cop, aquells qui ja no poden treballar més hores perquè han de mantenir una familia, etc...

Tot plegat, la mesura és una gran bejenada que ens porta al segle XIX, quan les primeres grans fàbriques tèxtils començaven a aparèixer i els treballadors realitzaven jornades laborals que poc faltaven per arribar a ser dies complerts... De fet, si et poses a distribuir les 65 hores durant la setmana pot quedar en 10 hores de dilluns a dissabte i 5 el diumenge, o bé 12 hores entre setmana i 5 el dissabte o... en fí, múltiples combinacions que si et pares a pensar, com he dit abans, et porten a les jornades laborals que fa moltíssimes dècades els nostres avantpassats van aconseguir reduir a base de reivindicacions i lluites.

El més curiós de tot és que els defensors de la mesura, a tot això, l'anomenen flexibilització. Jo més bé en diria esclavització...

diumenge, 8 de juny del 2008

Change, hope ... Believe in!


Ahir, per fi, Hillary Clinton va anunciar que suspenia la seva campanya i va demanar a tots aquells que la van votar el seu recolzament a Barack Obama, el virtual candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units.


Durant el passat estiu, vaig escoltar per primer cop el nom d'aquest senador afroamericà. Jo el desconeixia i, aleshores, desitjava que la Hillary fos la propera presidenta dels E.E.U.U. Abans de la seva primera victòria, vaig llegir un article molt extens al diari El País sobre els ideals que representava i els eixos programàtics bàsics d'aquest candidat demòcrata, i vaig quedar encisat llegint les primeres paraules. Canvi, esperança... Vaig pensar que aquestes dos paraules que Obama utilitzava com a expressió del seu programa representaven tot allò que els Estats Units necessitava. Canvi per una societat més justa, més igualitaria, i pel que ens afecta a nosaltres, per una política exterior més humil, menys beligerant, i, en conseqüència, més cooperant i disposada a teixir complicitats amb totes les cultures repartides pel globus terraqui. I esperança, l'esperança de pensar que, malgrat aquest canvi radical de plantejaments en l'agenda política nord-americana, els americans, amb el seu vot i sumant esforços, podien fer-ho.


Sembla que, cinc mesos després, milions de nord-americans han entès el mateix missatge que vaig entendre jo. Tant de bó Barack Obama segueixi sumant recolzaments arreu dels Estats Units per convertir-se, més enllà del simbolisme que representaria ser el primer afroamericà que ocupa la Casa Blanca, en el president que, per fi, entengui que per construir un món millor ha d'existir la voluntat de tots els Estats de sumar, mai de restar... canviant la confrontació pel diàleg i les guerres per la Pau.


YES, WE CAN!

dilluns, 2 de juny del 2008

31 de maig de 1938



http://www.3cat24.cat/video/470969


31 de maig de 1938: A les vuit del matí, cinc bombarders italians de l'exèrcit de Mussolini, construits a Foligno, surten de l'aeroport de Son Sant Joan (Mallorca), en direcció a Granollers. Objectiu: Sang, fetge i por. Infundar por als ciutadans innocents.


A les 9:05, i durant tan sols un minut, 60 bombes cauen des del cel i trenquen la calma i el benestar dels ciutadans de la vila de Granollers. 224 víctimes segons xifres oficials (en diuen que poden ser molts més...) La Porxada, emblema i símbol de tots els valors que representa la nostra ciutat, destrossada... Nens morts pels carrers i les plaçes... Un drama que Granollers encara no ha oblidat.

31 de maig de 2008: 9:05h - Cementiri de Granollers. En el lloc on reposen molts dels cadàvers enterrats en una fossa comú, ens trobem la majoria del consistori en ple, representants d'entitats, ciutadans de Granollers i una nombrosa representació d'alcaldes i personalitats de ciutats afectades pels bombardejos. Sona "El Cant dels Ocells" i només puc pensar en trobar una raó per la qual aquells desgraciats vàren decidir cometre aquesta bàrbarie... No la trobo... La meva ràbia augmenta per moments... L'alcalde Mayoral ens recorda que, durant anys, la gent que va viure i patir el bombardeig va haver d'explicar aquella vivència en silenci, doncs una dictadura horrible no ho permetia. Avui i ara és el moment de reivindicar que no oblidem, que recordarem, i que lluitarem per a que bàrbaries com aquesta no tornin a succeir.


Més tard, en l'acte institucional del bombardeig, records del bombardeig en format audiovisual... Drama, sang, horror són les paraules que t'inspira el video. Després, parlaments de les personalitats: missatges de pau de representants de ciutats bombardejades: Gernika, Ypres, Foligno, Hiroshima, Reus... Personalitats compromeses amb la pau com Federico Mayor - Zaragoza... tots coincideixen en dues coses: Això no pot tornar a passar mai més, i la reivindicació de Granollers com a ciutat pionera en el compromís amb la pau. Acte final: els tons negres i vermells d'horror i de sang projectats durant tot l'espectacle a l'escenari donen pas al blanc de la pau i l'esperança... els nens de la Coral Amics de la Unió ens llegeixen el manifest per la Pau signat a Granollers per les ciutats bombardejades i ens canten una cançó que ens inspira que, avui, un món millor és possible i que encara ens queda molt per lluitar: en moltes ciutats del món avui els nens encara moren per bombardejos i atacs militars.


Finalitzo, com a conclusió de tota aquesta setmana de commemoració del bombardeig amb les paaraules del nostre alcalde, pronunciades en els diferents actes: "Canviem les bombes per les paraules, la violència pel diàleg..."


Granollers, vila oberta a la pau

dijous, 29 de maig del 2008

Dijous, 00:23h, Centre de Granollers

La Porxada, cor de la nostra ciutat, sola i deserta com és habitual per les nits...




Acabo d'arribar a casa de la Biblioteca Roca Umbert d'estudiar (aprofito per dir que des del Servei de Joventut hem tornat a obrir les sales d'estudi, i la biblioteca obre fins a la mitjanit entre setmana i els caps de setmana de 9 a 22h.*) ... He anat a deixar a una amiga a casa seva que viu davant del Palau d'Esports i em disposo a tornar a casa, en cotxe, recorrent tota la carretera des d'aquest punt i fins a casa meva, a la Plaça de la Muntanya ... Són les 00:23h d'un dijous i comença la meva vivència paranormal...




Al costat del Palau, un grup d'uns 5 joves parla animadament davant de la porta del pub "Principal", mentre altres grups de gent entren i surten al local...


Al semàfor de la carretera cantonada Prat de la Riba, en vermell, faig cua tot esperant amb 4 cotxes al davant (normalment a aquestes hores m'hi trobo màxim un cotxe)...


Davant del Basolí, un altre grup de joves camina, conversant i rient, direcció Sud...


A la Plaça de la Corona, unes noies riuen assegudes als bancs del cantó del quiosc mentre a l'altra banda de la plaça, a la porta del Café Kilimanjaro, uns joves es disposen a agafar el cotxe per tornar a casa, o, qui sap, per anar de festa...

Davant de Can Ramoneda, un nombrós grup de dones de mitjana edat, totes arreglades i ben maquillades, caminen direcció a la Corona, sembla ser que venen de sopar de Ca La Sila... A l'altre cantó de la carretera, observo que un grup de joves sudamericans camina pel Carrer Santa Esperança des de la Porxada...


A la porta de Ca La Sila no para de sortir gent que es queda parlant a la porta, al Viena o a la sabateria que hi ha al costat... A la cantonada de la Fonda Europa, un grup d'homes, també de mitjana edat, encorbatats i lluents, conversen fent un cigarro, amb les seves carteres d'executiu a la ma.

A la plaça Maluquer i Salvador, al costat del flamant refugi antiaeri reobert aquest dilluns, un altre grup de joves sembla ballar hip-hop al terra, provocant el riure d'un altre grup de nois que hi ha al costat. Als bancs de davant de Can Sínia, quatre magribins conversen tranquilament... A la mateixa plaça, a la porta del celler de Jabugo, un nombrós grup de gent xerra després de sopar al local...


A la plaça dels Porcs, l'espai reservat per aparcar cotxes està ple, i un grup de gent sembla parlar abans d'agafar els seus vehicles per tornar a casa o, qui sap, també per sortir de festa... A la porta del Naguabo un altre grup de joves que deu haver sopat allà parla animadament...


Més endavant, al restaurant italià de davant de la Creu Roja, més i més gent, tant dintre, acabant de fer el cafè, com fora, parla, riu i fa xerinola pel carrer...

Arribant a casa, al semàfor del Carrer Corró cantonada Ramon Llull, tinc tres cotxes al davant i, per Ramón Llull circulen un gran nombre de cotxes tant en direcció Hospital com en direcció Canovelles...


Trobo aparcament just davant de la porta de casa (cosa ben inusual, per cert ...) ... surto del cotxe i, abans d'obrir la porta de casa reflexiono i em faig una pregunta: Tot això que acabo de veure en els 3 minuts del meu trajecte pel centre fins a casa... ho he somiat o es que realment gent de tota mena de Granollers comença a canviar de mentalitat i a fer-se seus els carrers i les plaçes de la ciutat les nits d'entre setmana?


Tant de bo no sigui un somni...



* Horaris i equipaments de les Sales d'Estudi a Granollers (maig-juliol 2008):
http://www.grajove.net/contingut.asp?id=36&apartat=Xarxa de sales d%16estudi

dilluns, 26 de maig del 2008

27M2007 - 27M2008


Avui fa un any...

Fa un any de la nit més intensa i emocionant de la meva vida
Fa un any que vaig aprendre a plorar d'alegria
Fa un any que em vaig convertir en el regidor més jove de la història de la nostra ciutat

Ha passat tan sols un any, però a mi se m'ha fet etern... Aquell 27 de maig del 2007 em vaig despertar ressacós, després d'una nit de festa i d'haver treballat durant 10 hores el dia anterior, amb la por al cos perqué faltaven dos dies per a les notes de final de Batxillerat i tot em deia que hauria de repetir un altre cop ... A la nit, per sorpresa meva i de molts, el PSC va aconseguir 14 regidors a Granollers i jo n'era un d'ells ...

Res ja no va ser igual en la meva vida des d'aquell dia: dos dies després, encara en un núvol pels resultats electorals, vaig rebre la notícia de que havia aprovat el títol de Batxillerat, i dos setmanes després, vaig fer la Sel·lectivitat (que sorprenentment també vaig aprovar) ... Dos dies després vaig deixar la meva feina de dependent a una botiga de roba i vaig prendre possessió com a regidor de Joventut de l'Ajuntament de Granollers... Quinze dies que van canviar la meva vida radicalment

He aprés molt des d'aquell dia, he viscut bons i mals moments, moltes alegries, noves experiències, algun mal tràngol, he conegut moltíssimes persones i de totes elles m'he quedat amb alguna cosa de la qual he aprés, i el meu entorn i la meva vida quotidiona han canviat radicalment... Avui sóc, també, universitari, amb unes notes que, de moment, no em puc queixar per res.

Avui ja no veig tantes vegades com voldria a la gent que realment estimo i m'importa, avui ja no puc sortir tant de festa com m'agradaria i com feia abans, avui ja no puc fer totes aquelles coses que abans feia sense pensar-m'ho dos cops ... Avui tinc responsabilitats i obligacions que no puc obviar i que m'agrada exercir-les, tot i que hi hagi gent a qui li costi entendre. Avui puc dir que he madurat moltíssim com a persona, com a polític, i també com a estudiant. No sé si perqué toca pel cicle vital o perqué les circumstàncies m'han obligat, però sé que, avui, la meva vida és aquesta i m'agrada...

Felicitats companys ... Sí, avui ja fa un any de la majoria absoluta

dilluns, 19 de maig del 2008

En defensa del Batxillerat Nocturn

Article publicat a "Revista del Vallés"


Fa uns dies la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya va anunciar la supressió del batxillerat nocturn a partir del curs vinent. Els joves socialistes del Vallès Oriental creiem que aquest és un greu error, de fons i de formes.


La JSC sempre ha defensat una educació de qualitat i gratuïta, on el màxim de persones possibles pugui tenir la possibilitat d’estudiar. Aquesta decisió és un pas enrere, és reduir les possibilitats d’educació i formació a molts joves, quan l’objectiu primordial de l’administració i, en aquest cas, de la Conselleria d’Educació hauria de ser el de facilitar l’accés als estudis i ampliar els recursos existents per a aquest fi.


Un dels motius pels quals els joves opten per estudiar el Batxillerat en la seva modalitat nocturna és, precisament, per poder combinar el món laboral amb el món educatiu. Malauradament, molts joves es veuen obligats a estudiar en aquest horari perquè necessiten recursos econòmics per continuar amb els seus estudis i optar a accedir a la Universitat o a altres estudis superiors. Jo mateix, l’any passat era estudiant del Batxillerat Nocturn a l’IES Antoni Cumella, un dels dos que imparteixen aquesta modalitat a la nostra comarca, i de ben segur avui no estaria estudiant a la Universitat si no hagués estat per la possibilitat que vaig tenir de compaginar estudis i treball. És per això que no entenem com a mesures d’un govern d’esquerres decisions com aquesta.


Des de la JSC del Vallès Oriental demanem al conseller Maragall que replantegi la seva decisió i que busqui el consens amb els agents socials implicats a l’hora de prendre decisions. A més, reclamem allò que considerem un dret universal: l’accés a l’educació per a tots els ciutadans, sense distincions de cap tipus, i l’obligació de les administracions públiques a treballar per a aconseguir aquest objectiu.



Carles Cabanillas

Secretari de Moviment Estudiantil

JSC Vallès Oriental

dilluns, 5 de maig del 2008

Treu-li suc a la sexualitat!


Avui, la regidora de Salut i Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez, i jo com a regidor de Joventut, conjuntament amb representants de la Diputació de Barcelona, hem inaugurat a l'Equipament Juvenil GRA l'exposició itinerant de la Diputació "Treu-li suc a la sexualitat", que té com a finalitat treballar amb els més joves l'afectivitat en les relacions de parella i la sexualitat.


Un dels objectius prioritaris del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers és oferir els màxims recursos possibles als joves, i la sexualitat és un dels temes els quals els joves necessitem un assessorament adaptat al nostre entorn i a les nostres necessitats. La voluntat d'aquest ajuntament, especialment de la regidoria de Joventut i en col.laboració amb la de Salut Pública, és la d'educar als joves en una sexualitat afectiva, plena i segura, per adaptar-los i ajudar-los en aquest difícil procés de transició que és l'adolescència. A més, iniciatives com aquesta ajuden, també, a prevenir de cara al futur possibles actituds violentes i agressives envers la parella.


De ben segur que l'exposició constituirà una eina molt útil en la tasca que el professorat dels instituts que durant 15 dies passaran pel GRA realitzen en l'àmbit de l'educació sexual . Us animo a que, per molt que no us fagin falta lliçons de sexualitat, us passeu pel GRA a visitar aquesta exposició planera i sencilla que no només poden gaudir els nois de l'E.S.O.


diumenge, 4 de maig del 2008

Apunts des del Carrer Nicaragua...


Fa uns quants dies vaig assistir a una reunió amb el president Montilla, en la qual va explicar de manera molt concreta i profunda a dirigents territorials del partit el tema de la sequera i les solucions que la Generalitat ha adoptat al respecte ... Era a la tercera planta de la seu nacional del PSC, a la sala d'actes, i jo estava assegut prop d'una paret on hi havien penjades dos cartes de dos socialistes catalans il·lustres, i no m'he estat de llegir-les i prendre quatre apunts del què posava...

"El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat"
Ernest Lluch - 2 de gener de 1999

"El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva trascendència descansa en el sentiment que desvetlla"
Joan Raventós
- 10 de febrer de 1998



I quan vaig a un mítin, i miro les cares de la gent, dels meus companys... i veus la il·lusió de compartir un projecte i uns ideals comuns i les ganes de tirar-ho endavant, te n'adones que això que van escriure són més que quatre paraules...

divendres, 7 de març del 2008

Rebel·lió a les urnes contra ETA


Abans de començar la campanya vaig pensar més d'un cop que el terrorisme faria acte de presencia durant els 15 dies previs a les eleccions. Ahir, mentre gaudia d'un dels mitins mes multitudinaris de la història del PSC al Palau Sant Jordi, vaig tornar a recordar aquell neguit d'uns dies abans, tot pensant: aquest any sí, aquest any, si guanyem, podrem cel·lebrar una victòria alegres i contents, i no com l'amarga victòria de fa quatre anys. Un altre cop aquests covards han tornat a aparèixer, assassinant de la forma més vil i cruel a un ex-regidor socialista d'Arrasate a Euskadi, Isaías Carrasco , de cinc trets per l'esquena mentre anava pel carrer amb la seva dona i la seva filla. Aquesta salvatjada no té nom. La defensa de cap ideologia no mereix que es vessi ni una sola gota de sang. L'han matat per haver-se dedicat durant quatre anys a treballar per a la seva ciutadanía, per a la seva terra, per a defensar uns ideals dels quals molts estem orgullosos de compartir-los. És el primer cop des que sóc regidor que ETA n'assassina a un. Jo fa sis mesos que també ocupo un càrrec públic a un ajuntament representant al Partit Socialista, i he reflexionat molt aquesta tarda sobre la tristesa de viure situacions com aquesta en un país democràtic... qui son ells per dir-nos què hem de pensar? Per què els que no pensem com ells no tenim dret a la vida? Per què aquells que estem compromesos amb uns ideals i els portem a terme ocupant càrrecs públics i treballem per a la nostra ciutat estem en el punt de mira d'uns assassins? Després ens acusen de feixistes als que no tolerem que aquells qui maten participin de la vida política com qualsevol altre. Qui és el feixista ara? Després de demostrar un altre cop que, qui no pensa com ell... un tret i fora!? Em creen una profunda admiració aquells independentistes bascos que, contràriament a alguns altres, són capaços de condemnar atemptats com els d'avui i creuen fermament en la via democràtica per assolir els seus objectius polítics. Vivim en un país lliure i democràtic en el qual tothom pot pensar com vulgui sempre i quan la seva lluita per aconseguir-ho no provoqui ni una sola gota de sang... No és tan díficil i tampoc és demanar massa. Llibertat ... d'una vegada! Després d'aquest cruel atemptat, i davant de la recomanació d'ETA d'abstenir-se de votar, espero i demano que aquest diumenge hi hagi una rebel·lió democràtica i cívica contra ETA i contra el terrorisme a les urnes... Serà la millor victòria per a tots i la demostració de que els ciutadans volem viure en un país lliure, democràtic i on cada ideologia pugui ser lliurement defensada, sense pors ni escortes que et mirin cada dia els baixos del cotxe.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Titulars de les notícies del 10 de març



Aquesta serà la primera plana dels telenotícies del 10 de març, el dia després de les eleccions, si...

* Aquells que diuen que Zapatero ja té guanyades les eleccions, i, per tant, no cal anar a votar...
* Aquells descontents amb els polítics, no van a votar...
* Aquells que diuen que Zapatero i Rajoy són el mateix, no van a votar...
* Aquells votants indecisos d'esquerres i progressistes es decanten per altres opcions...

Sí, estic apel·lant al vot útil, ho reconec, però aquesta gent pot tornar a guanyar les eleccions i no volem més governs de dretes...

SI TÚ NO VAS, ELLS TORNEN!

Mobilitza't....

dissabte, 23 de febrer del 2008

Nous reptes per a les polítiques de Joventut a Granollers

Article publicat a La Zona Roja, revista de la JSC de Granollers

La legislatura encetada el passat mes de juny a l’Ajuntament de Granollers presenta grans oportunitats en l’àmbit de les polítiques de joventut de la ciutat, plasmades al Programa d’Actuació Municipal presentat per l’alcalde al novembre i que recull les propostes que els militants de la JSC vàrem treballar abans de la campanya i que van ser incloses al programa electoral del PSC. Arrel de la victòria socialista del 27 de maig, tinc el privilegi de defensar aquestes propostes al capdavant de la regidoria de Joventut, on tenim grans reptes que s’han de transformar en realitats per als i les joves de Granollers. Aquest any es posarà en marxa el nou equipament juvenil, el “GRA”, que es trasllada de la seva ubicació actual a un nou espai que ofereix una gran quantitat de recursos i oportunitats en un lloc emblemàtic de la ciutat com és la Plaça de l’Església. Aquest equipament ens permetrà assolir una veritable Oficina d’Emancipació Juvenil a la nostra ciutat que oferti un complet i potent servei d’assessories amb tots els recursos que els joves necessitem, i no només adreçat al jovent granollerí, sino a tot el conjunt de la comarca, reforçant el paper de Granollers com a referent territorial juvenil.

Una altra de les línies d’actuació que des del Servei de Joventut es potenciarà és el suport a les entitats juvenils. Granollers, afortunadament, disposa d’una xarxa d’entitats dinàmica i potent, gràcies en part al teixit associatiu consolidat de la ciutat. Per això creiem que les entitats tenen un paper important i diferencial en molts dels aspectes en els quals l’Ajuntament ha de treballar
per millorar, i què millor que fer-ho de la ma de les entitats. L’oci nocturn és un d’aquests aspectes en els quals les entitats demostren tenir capacitat d’organitzar alternatives reals per al jovent de la ciutat amb la col.laboració de l’Ajuntament. En aquest sentit, i per tal de dotar-les de més recursos, augmentarem en un 50% les subvencions a entitats juvenils durant la legislatura.
És, precisament, l’oci nocturn juvenil una de les preocupacions més importants dels joves de la ciutat. I per això hem d’aprofitar totes les eines de les que disposem per a treballar en tots aquells àmbits en què, en quant a oci nocturn, el fet de ser una administració pública ens permeti entrar. El pacte per a la nit és una de les grans apostes en aquest àmbit per als propers
quatre anys, que, amb la col.laboració de les entitats, els veïns i el propi ajuntament, ens han de permetre detectar els espais disponibles, definir uns criteris d’ús i establir una programació regular i alternativa que respongui a les demandes i propostes dels joves. En definitiva, ens trobem en un moment en què, donat certs factors (nou equipament, nou Pla local de Joventut,
etc.) tenim l’oportunitat de definir, entre tots, quin i com sera el panorama juvenil de la ciutat per als propers anys.

dijous, 31 de gener del 2008

DNit, una aposta per les nits del cap de setmana


Des d'aquest passat cap de setmana, Granollers té una altra proposta dins de l'encara limitat panorama d'oci nocturn juvenil. DNit és un projecte conjunt entre els serveis de Cultura i Joventut, que pretén crear un circuit de concerts acústics en petit format i d'altres propostes com documentals socials, etc. De moment, neix en "fase de proves" per veure quina resposta té per part de la ciutadania. El primer concert, de Versus, es va realitzar a la Troca el dissabte i, pel que vaig poder comprovar, va tenir molt bona acollida. No dubto en què aquest nou programa tindrà la resposta que desitjem i que, a mig termini, el podrem anar ampliant a diferents espais municipals, com el Nou Gra que disposarà d'un escenari per a petits concerts, i també la freqüència dels concerts, que ara tan sols és d'un al mes. Un altre dels objectius de DNit és promocionar els grups locals i comarcals, tal i com ens va suggerir el Fòrum Jove d'Entitats, que és qui també va llançar la proposta de crear aquest circuit d'oci alternatiu. Aquest programa aporta un gra de sorra més per pal·liar el dèficit d'oci nocturn a la nostra ciutat. Seguirem treballant, aprofitant els recursos i els nous equipaments dels que anirem disposant, per a poder anar oferint cada cop més propostes que responguin a les necessitats i els gustos dels joves, sense deixar de banda a les entitats, veritable motor d'algunes de les grans mogudes i concerts que es realitzen a Granollers durant l'any.

diumenge, 27 de gener del 2008

La memòria perduda ...



Avui he tingut la oportunitat de veure el documental de Bucarest, sobre la vida del polític Jordi Solé Tura, a Mollet del Vallès, amb l'alcalde Josep Mayoral i la regidora Carme Garrido, convidats per l'Ajuntament de Mollet al teatre de Can Gomà. He sortit amb una sensació extranya, que podria definir gairebé com abatut. El documental explica la vida de Solé Tura i, sobretot, es centra en la seva militància clandestina al PSUC i en les posteriors fites que va assolir com a polític, destacant el fet de ser un dels pares de la Constitució Espanyola. Després d'estar durant més d'una hora repassant tota la seva carrera política, realment sorprenent, el documental acaba amb una escena que a qualsevol persona deixa bastant tocat: el seu fill Albert Solé (autor del documental), repassa amb el seu pare fotos dels moments més importants de la seva vida. Solé Tura no és capaç de recordar tot allò i es sorprèn quan el seu fill li explica tot el que ell va fer per aquest país, fruit de l'avançat estat de l'alzheimer que pateix. Durant el documental apareixen altres escenes en les que l'ex-dirigent intenta tararejar, sense aconseguir-ho, la lletra de la Internacional Socialista, i tampoc pot recordar el nom del seu fill ni el de la seva esposa.

Sortint del teatre, he reflexionat molt sobre diverses coses. Una d'elles es l'agressivitat de l'enfermetat de l'alzheimer. Per molt que no hi hagi dolor físic per al malalt, és molt dolorós el fet de contemplar com una personalitat de la seva talla, que tant va fer i tant va lluitar per a recuperar les llibertats en el nostre país i per aconseguir que les generacions d'avui dia poguessim gaudir dels privilegis de la democràcia, estigui en un procés de despersonificació, que el condemna a viure sense recordar qui és ell, què va fer ell i quines són les persones que l'estimen. Una altra cosa que m'ha fet reflexionar, que he comentat amb l'alcalde, és l'enveja del moviment polític i social sorgit entre els anys finals del franquisme i la transició. Avui en dia, els pocs joves que estem ficats en política vivim en una època en la que els congressos del partit es fan en hotels de luxe, les reunions mentre sopem en restaurants i, si donat el cas, anem a una manifestació, podem caminar pel carrer tranquilament , tot cridant pacíficament quatre consignes mentre la policia vetlla per a que tot transcorri correctament. Fa més de 30 anys, tots aquells activistes com en Solé Tura es van deixar la pell i, molts d'ells, la vida i la família per a que avui, la nostra generació, exerceixi aquesta política de despatx i corbata.

dissabte, 26 de gener del 2008

Blocs i política


Torno a la blocosfera empentat, en gran part, per la visita que he realitzat avui a les jornades sobre blocs a Granollers, la Catosfera. He assistit a la taula rodona sobre blocs i política amb quatre ponents de luxe: Lourdes Muñoz, diputada al Congrés i blocaire del PSC, Carles Puigdemont, diputat al Parlament i blocaire de CiU, Raül Romeva, eurodiputat a Brussel·les i blocaire d'ICV i Joan Ridao, blocaire i cap de llista d'ERC a les properes eleccions generals. Tots quatre han destacat la importància de l'interacció que es produeix a la xarxa entre polítics i ciutadans, fet que aproxima la ja de per si distant figura del polític als ciutadans en els dos sentits: el polític pot argumentar les seves postures d'una manera més àmplia i personal a totes les persones que hi accedeixen, i els ciutadans poden tenir contacte directe. Es aquest el fet que més m'ha fet reflexionar i que m'ha animat, per tercer cop (i espero que últim) a tornar a aquest mon i poder expressar tots els meus neguits polítics i, sobretot, explicar tot allò que des del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Granollers estem tirant endavant.