diumenge, 20 de juliol del 2008

11è Congrés del PSC: Quin cap de setmana!


M'acabo de despertar de la llarga migdiada després d'haver finalitzat l'11è Congrés del PSC, al qual hi he assistit durant tot el cap de setmana. No sé si serà el moment, amb el cansament encara acumulat, de fer valoracions de com ha anat el nostre cónclave, però en tot cas no em vull estar de dir quatre coses sobre el què ha donat de sí el cap de setmana, i, de pas, actualitzar el blog, que ja tocava!


El titular, cap sorpresa: el company José Montilla ha estat reelegit Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya amb un 96% de recolzament dels delegats i delegades presents a l'11è Congrés del PSC. Entre les sorpreses, la que ens va donar ahir el president Montilla al proposar l'històric dirigent Isidre Molas com a nou president del PSC, un càrrec més simbòlic que no pas executiu, com el de la vicepresidència, que torna a ocupar Manuela de Madre. Altres novetats han estat, evidentment, alguns noms de l'executiva que avui s'ha aprovat amb una àmplia majoria: els nous noms de l'executiva són aquests: Jordi Hereu (política municipal), Imma Moraleda (polítiques de la dona), Jaume Collboni (programes i acció sectorial) Laia Bonet (desenvolupament estatutari), Pere Navarro (universitats i recerca), Consòl Prados (immigració i integració) i Núria Parlón (solidaritat i cooperació). Després com a secretaris nacionals sense cap "delegació" específica, han entrat una bona pila d'alcaldes d'arreu de Catalunya per equilibrar la representació territorial: Tarragona, Reus, Lleida, Salt, Vilanova i la Geltrú, etc. Finalment, la nostra comarca manté la seva bona representació a l'executiva amb el meu company d'equip de govern a Granollers i Diputat al Parlament, Jordi Terrades (Medi Ambient), i amb la consellera Montse Tura (Cultura i Audiovisual).


En quant a les conclusions a les quals han arribat les quatre comissions i, en definitiva, a l'actualització i posada al dia de la nostra ideologia, uns quants aspectes a destacar:

- Es reconeix el dret a vot als immigrants en les eleccions municipals.
- Canvi de model energètic: hem d'avançar cap a les energies renovables, més sostenibilitat.
- Les vegueries com a model territorial.
- Clara posició en contra de la directiva europea de 65 hores.
- Utilització del vot electrònic en eleccions internes (primer pas...)
- Aposta clara per la tecnologia 2.0: el PSC com a referent a la xarxa.
-Creació d'una Conferència Oberta per forçes progressistes (la rèplica de Montilla a la Casa Gran de Mas).

Finalment, un dels reptes més importants que s'han plantejat i el qual jo assumeixo en tant que jove dirigent socialista i càrrec institucional, és l'objectiu de presentar als joves el PSC com un partit que pot estar governant i, alhora, ser un partit que reivindiqui una transformació social. El PSC, per molts joves, ha de deixar de ser el partit dels pares per passar a ser un partit en el qual vegin reflectides les seves inquietuds i els seus anhels.


Finalment, avui, a la clausura, he denotat una gran distància entre els presidents Montilla i Zapatero. L'últim ha assegurat que hi haurà un bon acord de finançament i que l'Estatut es desenvoluparà correctament. El primer, lluny de les bones intencions i les bones paraules, ha expressat perfectament allò que els socialistes catalans tenim com a objectius principals: l'Estatut està refrendat pel poble català, és la nostra llei, i també la de Zapatero, i, com li ha recordat Montilla, ell també el va votar i és la seva obligació desenvolupar-ho correctament. En quant al finançament, el president de la Generalitat ha tornat a dir que "no li agrada la música que sona en aquests primers compassos del finançament", recordant al presidente que ell ja sap quina és la nostra partitura, la dels catalans, reclamant-li així el compliment de les nostres exigències. Així que el debat està servit... Mai havia vist una tensió en l'ambient tan forta entre els dos presidents com la d'avui en la clausura del congrés. Ni tan sols en temps de l'enyorat company (molt enyorat per mí), Pasqual Maragall.


En definitiva, ha estat un congrés tranquil, sense ensurts, amb un impuls polític important pel PSC, que es referma en les seves conviccions catalanistes i progressistes, remarcant la justícia social com a eix prioritari de les nostres polítiques, i sobretot, deixant clar que som el partit que advoca per la centralitat i que, com deia el lema del Congrés, defensem La Catalunya que sap on va.


Bona feina companyes i companys socialistes! Enhorabona i força als nous membres de l'Executiva!


Visca Catalunya Socialista!

1 comentari:

Toni Soler ha dit...

Veritablement ha estat un cap de setmana agotador, però ha valgut la pena.

Salut i socialisme